jhlk

Sóc un subscriptor de tota la vida a una llista de correu d'Internet que ofereixen articles de persones reflexives, intel·ligents. L'editor de llistes reenvia elements que troba personalment interessants, sovint relacionats amb la tecnologia i / o les llibertats civils. No gaire temps després el diari The Guardian i The Washington Post comencessin a publicar les filtracions que descriuen el granrastre de vigilància de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), un article va aparèixer sobre una petició de la Casa Blanca instant al president Obama a perdonar Edward Snowden. El missatge va portar aquesta resposta, entre d'altres:

"Temps enrere jo hauria signat una petició de la Casa Blanca per aquesta administració (NSA) sense cap escrúpol. Ara, però, em provoca un pensament esgarrifós: aquina " llistes de vigilància/seguiment " se’m posarà si signo una petició com aquesta? A la de la NSA? O de IRS? Aquesta no serà mai més una pregunta paranoica, als Estats Units de Vigilància".

Com a bons nord-americans veiem les nostres desfilades i el foc de les nostres graelles aquest 04 de juliol, el 237 aniversari de la Declaració de la Independència - el document seminal dels Estats Units– hauríem de prendre’ns un temps per preguntar-nos a nosaltres mateixos algunes coses relacionades amb aquestes: com hem arribat a aquesta manera de comportar-nos i de pensar? Com hem arribat a ser tan temorosos i tímids que fins i tot hem deixat anar les nostres llibertats més essencials? Ens adonem del que estem abandonant? Que pensarien de nosaltres aquells que van fundar les nostres nacions?Ningú amb sentit comú creu que Obama té la intenció d'esdevenir un dictador. Però la pregunta de la llista no era gens paranoica - perquè Obama, a partir de les iniciatives dels seus predecessors immediats, ha ajudat a crear les bases d'un estat policial futur. Això ha passat amb el suport bipartidista dels membres patriòtics però miops del Congrés i, trist és dir-ho, del públic en general.Els mitjans de comunicació nord-americans han jugat un paper essencial. Durant dècades, els editors de diaris i programadors de televisió, especialment els locals, han perseguit els lectors i les valoracions llençant el periodisme i l’entreteniment que indueix al pànic, que va ajudar a fomentar el suport a les polítiques anit lliberals. La ignorància, de vegades deliberada, ha estat durant molt detemps part de l'equació dels mitjans de comunicació. Els periodistes han posat sempre de manifest la sensacional. Han ignorat les realitats estadístiques per ressaltar els anecdòtics - i extremadament rar - esdeveniments que ens conviden a preocupar-nos de riscos diminuts per tal d’amagar aquells molt més probables.. I llavors, davant l'evidència d'una guerra contra el periodisme per part de lespersones que dirigeixen el nostre govern, alguns periodistes poderosos suggereixen que els seus companys - no, els seus superiors - que van tenir les agalles per exposar els crims del govern al descobert, són criminals. Tenen alguna idea de què tracta la Primera Esmena? Entenen realment el significat de llibertat?

Els fundadors, per a tots els seus defectes dramàtics, sabien el que significavala llibertat. Ells van crear un sistema de repartiment del poder (poder compartit) i de la competència, sabent que invertir massa autoritat en qualsevol institució era una invitació al despotisme. Per sobre de tot, sabien que la llibertat no només implica prendre riscos, sinó que requereix absolutament prendre riscos. Entre altres proteccions, la Carta de Drets consagrava una premsa rebel peròalhora lliure i vital i garantia que alguns criminals es lliuressin del càstig per tal de protegir a la resta de nosaltres de l'excés de poder del govern. Quantes d'aquestes primeres 10 esmenes serien aprovats pel Congrés i els estats avui en dia? Malauradament pocs, un sospita. Tenim por.

Estats Units ha passat per espasmes d’enfrontaments entre diferents polítiques de llibertat abans, gairebé...