jhonatan les 4 grans croniques
Les 4 grans cròniques de la llengua Catalana són: Crònica de Jaume I o Llibre dels
Fets, la Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, la Crònica de Ramon Muntaner i La Crònica de Pere el Cerimoniós.
Aquests textos comparteixen unes característiques comunes. Van ser escrites entre finals el segle XII i durant el segle XIV. Els autors van ser dos reis: Jaume I i Pere el
Cerimoniós sent així autobiogràfiques, Bernat Desclot: escrivà reial i Ramon Muntaner un militar noble. Els autors van viure directament molts dels fets que narren i parlen de
fets contemporanis o immediatament anteriors a l'autor. Així s'aconsegueix donar una
sensació d’autenticitat. Donen constància dels fets sempre oferint una bona imatge del rei, els millors reis que pugui desitjar cap país del món. No busquen l'objectivitat, sinó el
to heroic i el sentiment patriòtic de la dinastia, però mostren un coneixement profund de la figura retratada que els atorga un valor històric rellevant. També tenen un caràcter
didàctic perquè serveixen de model i d’exemple per als futurs reis.
Es diferencien en: La de Jaume I es caracteritza per tenir el contingut més
autobiogràfic, amb trets humans, sentiments religiosos, la bel∙licositat i l’amor del rei als seus regnes. La de Bernat Desclot destaca l'esperit cavalleresc, l'heroisme, la crueltat,
el patriotisme i la recreació de les situacions. La de Ramon Muntaner té forma de llibre
de memòries, hi ha una exaltació dels reis del Casal de Barcelona, elogi de Catalunya i de la llengua catalana i la presència constant de l'autor. La de Pere el Cerimoniós és
autobiogràfica, però el to èpic hi és absent., és l'única que no utilitza cançons de gesta prosificades, el rei no s'hi mostra com un heroi cavalleresc sinó, més aviat, com un
príncep renaixentista, autoritari, meticulós, intrigant, astut, sense escrúpols i, fins i tot,
cruel.
...
Regístrate para leer el documento completo.