jiji

Però Ferran VII es troba amb una rebuda popular, era "El deseado" i el suport de
sectors absolutistes, procendents sobretot de la noblesa i el claergat. Així es publica
el Manifiesto de los Persas. Nom amb què és conegut el document signat per un grup
de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran
VII d'Espanya a València (abril del 1814). El manifestdemanava la supressió de la
constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a

posteriori, el restabliment de l'absolutisme amb el Reial Decret de 4 de maig del 1814.
Inmediatament els liberals seran reprimits i perseguits, uns seran detinguts, altres
assassinats i altres acabaran a l'exili.

El context internacional va ajudar a la Restauració, en unmoment de restabliment del
vell ordre després de la derrota de Napoleó, la celebració del Congrés de Viena i la
creació de la Santa Aliança que garantia l'absolutisme i la intervenció en qualsevol país
per aturar el liberalisme.

La situació a Espanya no era fàcil, era un territori empobrit per la guerra, amb
infraestructures destruïdes, una important crisi demogràfica (entre 250000 i
350000morts), una crisi econòmica (crisi consum i del comerç). Agreujat tot per una
crisis a hisenda amb un elevat deute públic que fa fallida per la manca d'ingressos
procedents d'unes colònies americanes en plena lluita per la seua independència i que
a més suposen una elevada inversió en l'esforç militar.

A més, hi ha sectors que no accepten la tornada a l'absolutistes: llaurados que no
volentornar a pagar rendes velles; comerciants a favor de la llibrertat de comerç i
fabricació,...

I

sobretot

els

liberals

que

protagonitzaran

diverses

revoltes

fracassades de caire insurreccional, els "pronunciamientos", amb l'objectiu de fer
jurar a ferran VII la Constitució, com els d'Espoz y Mina a Pamplona, Porlier a La
Corunya o Lacy a Barcelona. Tots ells duramentreprimits.

4.2. El Trienni Liberal (1820 - 1823)
L'1 de gener de 1820 triomfarà la sublevació militar de signe liberal promogut a la vila
de Las Cabezas de San Juan (Andalusia, província de Sevilla) pel comandant Rafael del
Riego, entre les tropes que havien de ser embarcades a Cadis per anar a sufocar el
moviment independentista americà. Com a conseqüència de l'aixecament, que reeixígràcies a la passivitat de la resta de l'exèrcit, i l'acció dels liberals a les principals
ciutat, Ferran VII restablí la Constitució del 1812 i s'inicià l'anomenat Trienni

Constitucional, amb una amnistia i la convocatòria a Corts.

Les Corts amb una important majoria de diputats liberals es reuniren pel juliol (1820)
i aviat s'hi destriaren dos partits: el dels moderats, format en gran partpels

"presidiaris", o siga els empresonats per ordre del rei des de l'any 14, i els exaltats,
sorgits de l'extensió de les classes populars urbanes de l'ideari liberal, les societats
patriòtiques dels quals —n'hi havia algunes de secretes, com els Comuneros o els Hijos
de Padilla— contribuïren a augmentar la confusió política que hi hagué durant el
Trienni.

L'obra dels governsconstitucionals fou essencialment una represa de la política
interrompuda l'any 1814: supressió de mayorazgos (primogenitures) i vinculacions
(cosa que permetia als nobles de vendre llurs terres), limitacions per a l'adquisició de
béns per part de l'Església, restabliment de la llibertat d'impremta, constitució
d'ajuntaments i diputacions constitucionals, ordenament del deute nacional i reforma
delsistema fiscal. Desenvolupament de la Milícia Nacional com un cos armat de
voluntaris, format fonamentalment per les classes mitjanes urbanes i amb la missió de
defensar l'ordre i les reformes constitucionals. La supressió del Sant Ofici fou
efectiva, perquè Ferran VII no el restablí.

Importants sectors de la població s'oposaren a aquestes polítiques com la noblesa
tradicional i l'Església...