Jiji

En temps de guerra

Era un hivern del 1943 i el colomar de l’exèrcit britànic estava ple de gom a gom,centenars de coloms missatgers arrivats de tot Gran Bretanya vivien els freds dies deSouthampton,entre aquella multitud em trobava jo,un petit colomí nascut a Manchester.
Passada la primera setmana de setembre,un dia a la nit ens van agafar a mi i quatre més per marxar amb una expedició capa Normandía.En temps de guerra normalment les comunicacions per radio no eren molt fiables i en cas que fallessin ens ficaven el missatge a la pota i ens deixaven volar per tal que nosaltres elportéssim als caps de l’exèrcit.Es clar com podeu comprendre no era fàcil recórrer 500km passant per les trinxeres,esquivant les bales enemigues i escapant-nos dels falcons.
Al cap de 3 dies viatjant al’esquena d’un soldat de la infanteria varem rebre un atac de l’exèrcit alemany,ens van arraconar en una petita ciutat costanera ,aguantàvem a dures penes els seus atacs,ens van tallar la comunicació i jaens veiem a la tomba, com a últim recurs van decidir d’enviar-nos per tal d’aconseguir reforços.A les 10:00 començava el nostre viatge cap a Londres,vam sortir un esquadró de 4 coloms,quan portàvemuns 50km vam patir l’atac d’un falcó sortosament me’n vaig poder escapar però va deixar mal ferits 2 companys,quan arribàvem a Londres vam haver de creuar una trinxera,allò va ser una matança,de tot elbatallo només vaig quedar jo hi un company mal ferit que va caure mort a 5 km de la capital.
A les 15.00 arribo al colomar de l’exèrcit britànic,ràpidament un oficial m’agafa i em retira el missatgeque portava enganxat a la pota,jo esgotada i aliena a tot el que suposava haver aconseguit portar aquell missatge, vaig menjar quatre grans de blat de moro i me’n vaig anar a dormir.
Al cap d’unsmesos em van agafar i em van portar al despatx del general de l’exèrcit ,resulta que gracies a mi es van salvar milers de vides britàniques ,ara quan recordo aquell dia i els i explico als meus...