jiouytgfkutfr

CARRER HIRVIT.

Sempre m’ha fet respecte el carrer Hirvit. Per desgràcia hi havia de passar per arribar a casa meva. El carrer Hirvit era un carrerestret,humit i només tenia un fanal per iluminar-lo. Però tot i així era molt fosc. De vegades m’hi trobava gats molt prims rossegant alguna cosa que havien arreplegat delcontenidor de les escombraries. Segons el dia,especialment el dilluns ,estava ple d’ampolles d’alcohol trencades i alguna peça de roba esparracada i vella.
Però elpitjor va ser aquell dimarts 13 d’octubre…
Aquell dia anava tot bè,fins que el carrer Hirvit enveïa els meus ulls de dalt a baix.
Passats uns quinze minuts ,vaig començar a caminar,ja portava uns metres i no passava res,era extrany., perquè s’explicaven històries d’aparicions d’animals esgarrifosament maltractats quebuscaven amb la cara enfurismada, l’amo que els pegava , de fet es diu que algún cop han vist aquest home amb la ropa desfilada per tot arreu, degut a les mossegadesi esgarrapades dels gats i gossos que havien viscut amb ell.
De cop vaig sentir un soroll darrere meu , em vaig girar però allà no hi havía res
Al girar-me denou ,devant meu vaig trovar-me una visió terrible , era la d’un home descarnat amb sang per tot arreu que alçava la ma cap a mi com demanant ajuda em vaig espantartant , que vaig apretar a córrer fins sortir del carrer Hirvit , només de marxar d’aquell carrer vaig notar una sensació d’alivi tant gran , que em vaig prometreque encara que hagués de donar una volta molt llarga , ho faría segur , per evitar passar per aquell mal:leït carrer


22/02/12