Jjkjkkjkj

SÒCRATES

[pic]























1. Vida.

Neix el -470 o -469 i mor el -399 a Atenes. Condemnat a mort per impietat, va ser acusat de no creure amb els déus de la polys i d’introduir noves divinitats, així com de corrompre als joves; no obstant, darrera d’aquestes acusacions s’hi amagaven ressentiments i maniobres polítiques.

Era fill d’escultor opicapedrer i la mare feia a vegades de comare. Sòcrates no fundà cap escola, però ensenyava als llocs públics, com una mena de predicador laic, exercint una enorme influència entre la gent, la qual cosa li va reportar també aversions i enemistats.

En la seva vida s’han de distingir dues fases:

- La primera, freqüenta els físics (Filosofia de la naturalesa) i les especulacions cosmològiques,especialment Arquelao, deixeble d’Anaxàgores.
- La segona, es va fer ressò de l’influx de la sofística i es planteja els mateixos problemes, encara que en oberta polèmica amb les solucions que proposaven els sofistes majors.

Els dos moments de la seva vida tenen les seves arrels en l’etapa històrica en la qual li tocà viure, més que en els fets de la seva vida particular. “No podem nicomençar a comprendre a Sòcrates si no tenim molt clar que la seva joventut i la primera maduresa transcorrerien en una societat separada d’aquella en la qual es formaren Plató i Xenofont, per un abisme tan gran com el que divideix l’Europa d’abans de la Gran Guerra a l’Europa de postguerra”.

Sòcrates no escriví res, ja que considerava que el seu missatge s’havia de comunicar a través de la paraulaviva. Els seus deixebles establiren per escrit una sèrie de doctrines que se li atribueixen. Aquestes doctrines sovint no coincideixen i, fins i tot, a vegades es contradiuen.

• Aristòfanes caricaturitza a un Sòcrates que no és el de la maduresa.


• Plató idealitza Sòcrates i el converteix en portaveu, en molts casos, de les seves pròpies doctrines. En conseqüència, resulta moltdifícil determinar el que pertany efectivament a Sòcrates i el que correspon a replantejaments i reformulacions de Plató


• Xenofont presenta un Sòcrates reduït, quasi superficial.


• Aristòtil parla d’ell de forma ocasional, a vegades s’ha considerat que les seves opinions són les més objectives, però Aristòtil no el conegué, li manca el contacte directe amb el personatge, contacteque en el cas de Sòcrates resulta insubstituïble.

• Finalment, els socràtics fundadors de les «escoles socràtiques menors» poc ens han deixat i aquest poc no serveix més que per il·luminar un aspecte parcial de Sòcrates.

En tal estat de coses s’ha arribat a sostenir la tesi de la impossibilitat de reconstruir la figura històrica i l’autèntic pensament de Sòcrates. Avui en dia, però, espot constatar que a partir del moment en què Sòcrates actua en Atenes la literatura en general i la filosofia en particular experimenten una sèrie de novetats d’abast molt considerable, que més tard en l’àmbit grec romanen com adquisicions irreversibles i punts de referència constant.


Més encara, les fonts concorden en atribuir a Sòcrates l’autoria de les novetats, ja implícita oexplícitament. Per tant, podem referir a Sòcrates aquelles doctrines que la cultura grega rep a partir del moment en què Sòcrates actua en Atenes i que se li atribueixen.


Sòcrates es dedicava a interpel·lar a ciutadans coneguts (polítics, poetes, militars, artesans, etc.) interrogant-los sobre qüestions que ells presumien de saber i després els hi demostrava la seva (d’ells) pròpia ignorància(d’aquí les enemistats)


Sòcrates no es dedicava a pronunciar llargs discursos, sinó que conversava, dialogava (dia-logos), demanava, interrogava i discutia des d’una “prefixada” ignorància. Anava a les vetllades de Sofistes en les que aquests mostraven les seves habilitats i discutia amb ells. Molts el confongueren com un sofista més ( o el més famós d’ells). De fet, no són pocs els...