Jlkhjhjg

Una de cada quatre persones pateix una malaltia mental al llarg de la seva vida. En la gran majoria de casos, la superarà i en altres, si bé la malaltia perdura, el pacient, amb ajuda de familiars,amistats i professionals, serà capaç d'afrontar la seva situació. També pot ser un procés llarg i dolorós, no només per la gravetat de la seva patologia, sinó per la imatge negativa que la societat téde les persones amb malaltia mental. Gran part del patiment que pateixen aquestes persones té el seu origen en el rebuig, la marginació i el menyspreu social que han de suportar, i no en la malaltiaen si mateixa.
La percepció social de la malaltia mental està esbiaixada pel desconeixement i la desinformació, i influeix en l'aïllament de les persones que la pateixen, fent-los creure que la sevamalaltia és una llosa massa pesada de la qual no podran sobreposar-se, i posant barreres a la seva recuperació. Ens referim a l'estigma de la malaltia mental, sustentat en prejudicis i causant dediscriminació social, que s'ha de combatre per injusta, cruel i per no tenir base científica.
L'estigmatització és gairebé sempre inconscient, basada en errònies concepcions socials, arrelades en lapercepció col·lectiva.
L'estigma de la malaltia mental ve heretat de segles d'incomprensió, d'una mentalitat propensa a tancar al boig i allunyar-lo en lloc d'ajudar-lo des d'una perspectiva de salut iintegració. Ja fa més de 20 anys que es va iniciar la reforma psiquiàtrica, es van desmantellar els psiquiàtrics i el boig va passar a ser un ciutadà. Però desmantellar l'estigma de la consciènciacol·lectiva sembla una tasca molt més difícil. Les barreres dels antics manicomis han deixat pas a altres murs, invisibles, que mantenen l'aïllament i impedeixen la total recuperació dels pacients,mitjançant prejudicis i tòpics que els tanquen en la seva malaltia.

Les autoritats polítiques i sanitàries han identificat l'estigma com una part substancial del problema de les persones amb malaltia...