jllhgf

TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

5. CANVIS I PERMANÈNCIES EN EL SECTOR PRIMARI
1. De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat
1.1 De l’economia de subsistència a l’economia de mercat
Durant El segle XX, com a conseqüència del procés d’industrialització, augmenta la producció agrària en un
moment en què els preus dels aliments eren alts i s’obtenien excedents per alimentar unapoblació en
creixement. Alhora, els grans propietaris obtenien més ingressos, d’aquest manera s’inicia el procés de
concentració de capital que després s’invertiria en la indústria.
A mesura que es desenvolupen les ciutats i la demanda d’aliments augmenta, els productes industrials
arruïnaven la petita artesania rural, d’escassa activitat agrícola. Els pagesos, per tal d’adquirir mobles,vestits, estris.. necessitaven diners, capital que només podien obtenir mitjançant la venda de collites al
mercat. Com a conseqüència d’aquest procés econòmic, una part cada vegada més important del sector
agrari entra als circuits de l’economia de mercat, dins la qual el pagès es venedor i comprador.
L’agricultor conrearà els productes que més demanda tinguin o es paguin millor i al mateix tempstambé és
un comprador al mercat de béns industrials, cada cop més diversificats (necessita comprar maquinaria,
adobs, insecticides..)
Avui en dia a Espanya l’agricultor ha abandonat pràcticament l’agricultura tradicional destinada al consum
propi, economia de subsistència ,i dedica la producció o una bona part al mercat. El resultat n’és una
transformació notable de la població rural, de lesfeines agràries i de la comercialització de productes.
 La Capitalització del camp
És el procés pel qual ,després de factors com la terra i el treball en l’agricultura tradicional, hi ha
una necessitat d’adaptar les exigències de l’economia de mercat adaptant noves tecnologies en,
per exemple, comprar maquinària, adquirir instal·lacions, augmentar superfície de regadiu.. això ho
facilita laconstrucció del ferrocarril, que facilitava les comunicacions iniciant així un èxode rural.

1.2 Població rural i població agrària
La població rural es aquella que vivia en una zona rural encara que treballés en el sector secundari o
terciari, i la població agrària es aquella que treballava en el sector primari.

1.3 El treball agrari a Espanya
A les petites i mitjanes finques elspropietaris són els qui treballen la terra amb l’ajuda de la família,
explotació familiar o amb la participació d’un o més assalariat fix.
Les dones pageses a més de tenir les feines domèstiques i familiars també s’ocupen sovint de l’hort,
l’aviram, vendre els productes de l’hort la mercat.. i fins i tot fer anar els tractors. Aquestes tasques en el
millor dels casos són considerades ajuda familiar atemps parcial.
També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial, això significa
una combinació de tasques agrícoles i feines en la indústria, construcció i serveis.
A les grans finques actualment augmenta la gestió directa i disminueixen contractes com la parceria i
l’arrendament. La mecanització també ha provocat la disminució de nombres detreballadors assalariats
fixos i augmentant la demanda de treballadors eventuals.
La ma d’obra eventual es resol amb la mà d’obra immigrant majoritàriament femenina, (taronges a la
Comunitat Valenciana, fruita a les comarques Lleidatanes i Gironines, maduixes a Huelva..) Per mitjà
d’aquest procés de contractació arriben a Espanya grups de treballadors de Romania, Colòmbia i Marroc.

1.4 Evolució dela superfície agrària
La superfície geogràfica d’Espanya destinada a la producció agroalimentària és de 50,5 milions d’ha, 24,5m
de les quals són superfície agrària útil(SAU). La resta són zones forestals, rius i llacs, camp no agrícola..
La SAU és formada per terres de conreu, prats i pastures. Una bona part de la terra conreada es de secà.
Durant els darrers anys han disminuït les terres...