joan bardina

Joan Bardina i Castarà (1877-1950)

 Apunt biogràfic:

Va ser icfixxxsudhSD ficficficaficfixxxsudhSDfific..un pedagog i periodista català que tractà de revolucionar els mètodes d'ensenyament, amb un èxit relatiu a Catalunya. A Xile, per contra, està considerat uns dels pedagogs més influents.
D'orígensmolt humils, la seva facilitat per l'estudi, la precària economia familiar i l'acusat esperit religiós de la seva mare el portaren al Seminari de Barcelona, al qual ingressà amb 10 anys i del que ensortí amb 19. Després de tensions amb els seus superiors, va abandonar el Seminari i viatjà a Mèxic. Entre el 1896 i el 1899 va cursar el batxillerat a l'Institut de Girona, i tot seguit ingressà ala Facultad de Filosofía i Letras de Barcelona.
Teoría pedagógica:
A Joan Bardina cal situar-lo en un context reformista. Entre les seves moltes aportacions potser la més reconeguda es la d'haverenfocat el problema pedagògic en la seva arrel: la formació del professorat. No n'hi havia prou amb assajar un o un altre recurs didàctic, impartir aquesta o aquella assignatura oblidada en els plansvigents. Va comprendre que el veritable problema no era ni l'autonomia, ni la llengua, ni els edificis escolars, ni la didàctica a emprar en l'aprenentatge de cada matèria. La veritable clau del problemaestava en la formació d'homes nous, amb mentalitat nova i amb una filosofia de l'educació nova, lliurats en cos i ànima a la forja de les noves generacions. Més que en aquest o en l'altre encert, aBardina cal valorar en el seu esforç colossal de crear del no-res una institució d'envergadura com l'Escola de Mestres i, sobretot, en la seva habilitat en transmetre el seu entusiasme a un grup dejoves continuadors de la seva obra. Com deia Isòcrates, “als educadors cal jutjar pels seus deixebles bons i valuosos”; A. Martorell, J. Parunella, F. Foguet i M. Fornaguera, entre d'altres, encara...