Joan Barril

Joan Barril
Tot el que la societat adulta no ha sabut fer ho traspassem als nens. «Que almenys siguin millors que nosaltres és l’hora en què surten els nens a enfrontar-se al món dels avis, els berenars, les classes d’anglès i la suposada realitat que els pares impotents davant de tants canvis dissenyen per a ells. Si alguna vegada el nen va ser el rei de la casa, ara ho és més que mai. Davantl’evidència que probablement els nostres hereus viuran pitjor que nosaltres, ens curem la mala consciència a base d’oferir-los el saber pràctic que ens va faltar. Hi va haver un temps en què els nens prodigi eren cantants, actors o jugadors d’escacs. Ara el prodigi no és res més que saber sobreviure.
Fa pocs anys, l’entrenador de futbol Paco Flores em deia: «Quan un pare em porta el seu fill perquèjugui als meus equips, el primer que faig és mirar als ulls del pare». Però avui les coses estan més difícils. I del que es tracta és d’inocular als nens la vocació de l’emprenedor. Així ho deu creure la consellera de les escoles catalanes, Irene Rigau. L’any 2012 la conselleria pretén desplegar estudis d’economia i empresa entre alumnes de 3 a 18 anys. Les xifres una vegada més hauran vençut leslletres. I als patis de les escoles ja no s’intercanviaran piruletes, sinó que, en el millor dels casos, es vendran als companys. La paraula empresari ha estat substituïda pel concepte més positiu d’emprenedor. I, una altra vegada, els nens seran evangelitzats en els valors d’una suposada classe dirigent. Falten set minuts per a les cinc i una senyora, també àvia, es pregunta: «Hem tret el llatíde les escoles. Ja gairebé no creiem en les humanitats. Però del que es tracta és de fer diners o, com se’n diu ara: crear riquesa».
La riquesa quantificable en euros no és fàcil quan se surt de la mesocràcia. Potser l’honorable consellera hauria d’insistir en la capacitat de comprensió lectora dels seus administrats infantils, encara que ara mateix s’opti per l’aprenentatge dels balanços i delsestudis de mercat. «Miri vostè, que és periodista. ¿Què diria si a la facultat únicament els ensenyessin a escriure i no a mirar?». Falta un minut per a la sortida del col·le. L’agitació d’avis, pares i mares es percep en els cotxes en doble fila. Últim comentari d’un vell progre: «I, digui’m, ¿qui s’encarregarà de donar classes al meu nét perquè de gran pugui ser un gran empresari? ¿Vindrà Javierde la Rosa, que va ser empresari model? ¿Mario Conde, ara redimit? Ser empresari no és cap ganga, però s’ha de saber evitar els que s’obliden dels valors».
El monstre de la banca
3 S’obren les portes. Els més petits busquen les seves mares i avis. Els més grans van amb més calma. Li pregunto a un xaval d’11 anys a qui admira més en el món de l’empresa. «Sens dubte, Steve Jobs, un verdaderartista». El capitalisme és un joc en què n’hi ha prou de disfressar-se d’artista per ocultar la verdadera raó de ser de certes empreses. ¿S’ensenyarà tot això en les classes que pretén Irene Rigau? Aquest era un país en què el fosc objecte del desig laboral era acabar sent funcionari. Però les retallades han restat atractiu a la funció pública. Ara toca ser emprenedor. El vell progre s’emporta la sevanéta Eixample avall i diu: «Tot em sembla bé. Però que algú digui als futurs emprenedors que es trobaran el monstre d’una banca sense crèdits i una Administració àvida d’impostos i burocràcia. Si és així, d’acord».
M’ha semblat intuir que la néta admirava el seu avi. No pel que deia, sinó per la convicció amb què se’m dirigia.
Si vols treballar del que t'agrada i per compte propi, el primer quenecessites és tenir una idea i ganes de tirar-la endavant. A partir d'aquí es tracta d'avaluar el teu projecte i veure si té possibilitats de convertir-se en una empresa. El procés de creació d'un negoci requereix sovint un esforç inicial d'inversió econòmica o de tràmits important. Per això, en aquests apartats trobaràs recursos en temes de gestió empresarial.

L'esperit emprenedor

Què...