Joan Fuster

MODEL 2

Trieu una de les dues opcions

OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase. Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Miraque no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc.Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre. Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se perquedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triésla camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americanade quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.
Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.

1. Comprensió del text [3 punts] a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de10 línies. [1 punt] c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts] 2. Anàlisi lingüística del text [3 punts] a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt] 1. els eslips: sorda o sonora? 2. esport: oberta o tancada? 3. posar: oberta o tancada? 4.penjacorbates: sorda o sonora? 5. llisa: sorda o sonora?

1

b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: [1 punt] 1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...] 2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...] 3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes 4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritatgrisa-negra [...] c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt] 3. Expressió i reflexió crítica [4 punts] a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules) [2 punts] b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment.(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

2

OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals. Per a Fuster,...