Joan fuster

Joan Fuster i Ortells

Retrat de Joan Fuster, per Manuel Boix (1984)
Naixement 23 de novembre de 1922
Sueca (Ribera Baixa)
Mort 21 de juny de 1992 (als 69 anys)
Sueca (Ribera Baixa)
Activitat Escriptor
Nacionalitat País Valencià
Període 1949-1991
Gèneres Assaig, poesia
Temes Història de la cultura, crítica i divulgació literària
Moviment Existencialisme, Humanisme clàssic d'arrelfrancesa
Obres principals Nosaltres, els valencians
Diccionari per a ociosos
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent,[1][2] la seua tasca investigadora i editorialabraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. Està considerat l'assagista en català més important del segle XX.[3][4]
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica delsterritoris catalanoparlants. Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el valencianisme.
Taula de continguts [amaga]
1 Biografia i obra
2 Bibliografia
2.1 Assaig
2.2 Poesia
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Biografia i obra[modifica | modifica elcodi]

La seua família era de procedència agrícola. La primera excepció va ser el seu pare (dirigent local del Partit Carlista), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Joan Fuster, doncs, no va ser un home de lletres per tradició familiar. Aquests paràmetres cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior i elsingularitzen en el panorama assagístic de les últimes èpoques.
Fuster, si bé a l'època en què va escriure el seu assaig Nosaltres, els valencians es declarava liberal,[5] en la seua joventut havia estat afiliat tant al Frente de Juventudes com, automàticament quan va assolir la majoria d'edat, a Falange.[6] Sobre aquesta època, el mateix escriptor es va ocupar d'afirmar que "Com qualsevol altracriatura provinciana de la postguerra, vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinària de la Dictadura".[7]
El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i els va combinar amb una formació autodidacta que el portarà cap a l'ofici de crític i columnista. Un any més tard, va publicar a l'almanac de Las Provincias el seu primer article escrit encatalà: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana.
Entre 1946 i 1956 va codirigir, juntament amb Josep Albi, la revista Verbo. Paral·lelament amb l'exercici de la seua feina d'advocat a la seua població natal inicià les seves col·laboracions amb la premsa, especialment al diari Levante-EMV de València, i posteriorment a la revista Destino i el diari barceloní de La Vanguardia. Entre 1961 i 1966col·laborà amb El Correo Catalán. Formava part del grup de tertúlia dels dimarts de Xavier Casp i el grup de l'Editorial Torre, fins que hi va haver el trencament.


Retrat de Joan Fuster pel pintor Josep Pla-Narbona.
A partir del 1947 es llicencia en Dret i durant uns anys exerceix d'advocat a Sueca. Paral·lelament escrivia col·laboracions periòdiques a la premsa, una de les facetes més constantsde la seua producció: Valencia, Levante, Jornada i tambié al setmanari barceloní Destino i en algunes revistes catalanes publicades a l'estranger. A Mèxic, precisament, va ser publicat un fascicle titulat La poesia catalana a la Renaixença (1954). Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci...