Joan Fuster

JOAN FUSTER I L’ASSAIG
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992)
Estudià dret a València I es va iniciar en la literatura amb la poesia i la crítica literària, en la qual
destaquen innumerablespròlegs i estudis: Literatura catalana contemporània, La decadència al
País Valencià, Contra el noucentime, etc. Va fer d’advocat alguns anys, però ben promte es va
professionalitzar com a escriptor, laqual cosa el va ob ligar a escriure articles de premsa- alguns
milers- i llibres d’encàrrec per a “passar casa”; de fet, Nosaltres, els valencians , així com El País
Valenciano, van ser comandeseditorials.
Ha estat un autor original, àgil i fresc, àcid i compromés pel que fa als continguts del seu assaig. El
descrèdit de la realitat, Judicis finals, Diccionari per a ociosos, juntament ambobres com L’home,
mesura de totes les coses o Sagitari, el van convertir en el referent assagístic de la seua època
fins a esdevenir –la seua obra i la seua persona- l’element aglutinador d’una novaconcepció de
la vida: més moderna i culta, més valenciana. Fuster encarnà el prototip de l’intel.lectual
compromés, a la manera dels moralistes francesos o dels liberals britànics. La seua obra és unreculll de les preocupacions intel.lectuals de l’època i s’ha convertit en un paradigma literari i
una referència d’interpretació de la nostra societat.
La literatura d’idees fusteriana
La prosade Fuster és desimbolta i directa i, en tant que reflex i transcripció del seu pensament, la
seua escriptura és sinuosa, plena d’avanços i retrocesos, d’argumentacions i
contraargumentacions quesemblen escriure’s en el mateix ordre en què arriben a la ment de
l’escriptor.
Val a dir que, tot i l’originalitat de Fuster, els seus treballs responen exactament als plantejaments
generals del’assaig. És en els articles, diaris i notes on l’estil fusterià es manifesta amb més
claredat, amb trets com aquest:
· La qualitat literària i l’amenitat
· La ironia, l’agudesa i la provocació al...