Joan maragall
Páginas: 2 (277 palabras)
Publicado: 8 de marzo de 2012
Biografia
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911).
Era fill d'una família d'industrials. Quan va acabar el batxillerat va començar a treballar en el despatx del seupare i més tard, al 1884 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. El 1890 treballa com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicariamés de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. Cap a el 1891 es casa amb la Clara Noble amb qui té tretze fills, aquest mateix anycomença a col•laborar en "L'Avenç". Les seves primeres poesies daten del 1878; i tres anys més tard guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, uns vint anysmés tard, al 1894 guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el poema La sardana. El 1903 l’elegeixen com a president de l'Ateneu Barcelonès, i un anydesprès Mestre en Gai Saber. Degut a la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" de gran impacte en l'opinió pública. Mor a Barcelona el1911 desprès d’haver estat nomenat membre de l'IEC Caigué.
En quant les seves obra destaquem, en el camp periodístic, articles com "Ah!... Barcelona", "L'esglésiacremada" o "La ciutat del perdó", en el camp de l'assaig l'Elogi de la paraula (1903), l'Elogi de la poesia (1907), a més dels articles teòrics publicats a "La Veu deCatalunya" i a "L'Avenç", i La seva obra poètica més important estaria constituïda per Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906), El comte Arnau (1911,última versió), que representaria la poetització de les llegendes populars, Seqüències (1911) i Nausica (1913). Traduí Nietzsche, Novalis, Goethe i Homer, entre d'altres
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911).
Era fill d'una família d'industrials. Quan va acabar el batxillerat va començar a treballar en el despatx del seupare i més tard, al 1884 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. El 1890 treballa com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicariamés de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. Cap a el 1891 es casa amb la Clara Noble amb qui té tretze fills, aquest mateix anycomença a col•laborar en "L'Avenç". Les seves primeres poesies daten del 1878; i tres anys més tard guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, uns vint anysmés tard, al 1894 guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el poema La sardana. El 1903 l’elegeixen com a president de l'Ateneu Barcelonès, i un anydesprès Mestre en Gai Saber. Degut a la Setmana Tràgica va publicar una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" de gran impacte en l'opinió pública. Mor a Barcelona el1911 desprès d’haver estat nomenat membre de l'IEC Caigué.
En quant les seves obra destaquem, en el camp periodístic, articles com "Ah!... Barcelona", "L'esglésiacremada" o "La ciutat del perdó", en el camp de l'assaig l'Elogi de la paraula (1903), l'Elogi de la poesia (1907), a més dels articles teòrics publicats a "La Veu deCatalunya" i a "L'Avenç", i La seva obra poètica més important estaria constituïda per Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906), El comte Arnau (1911,última versió), que representaria la poetització de les llegendes populars, Seqüències (1911) i Nausica (1913). Traduí Nietzsche, Novalis, Goethe i Homer, entre d'altres
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.