Joan nogué i la banalització dels paisatges

JOAN NOGUÉ I LA BANALITZACIÓ DELS PAISATGES

1 Introducció

El següent text té com a principal objectiu recollir i analitzar tot el que el geògraf Joan Nogué ha escrit sobre banalització en diferents articles recollits. Però per començar aquesta tasca el primer que cal fer és definir el concepte banalització, o més concretament, banalització dels paisatges, ja que Nogué quan utilitza el termeho fa per referir-se a determinats paisatges. Per definir-lo de manera concisa s’ha utilitzat la definició del glossari de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, del que Nogué n’és el director:

Banalització del paisatge: Procés a través del qual el paisatge perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic.

Partint d’aquesta definició clara però també breu s’aniràentrant més en detall sobre el que l’autor opina sobre la banalització dividint el text en tres apartats: causes que produeixen la banalització dels paisatges, conseqüències que comporta i mesures correctives que l’autor menciona en els seus articles.

Nogué situa l’origen de la banalització del paisatge a l’època de la revolució industrial, durant el segle XIX. Durant aquesta època s’acceleraextraordinàriament la transformació de l’entorn, que farà que progressivament aflori la percepció que l’activitat humana pot contribuir a la degradació ambiental, la banalització dels espais i a la pèrdua d’elements cada vegada més valorats, com la biodiversitat o el caràcter dels paisatges. Aquesta transformació accelerada producte de la revolució industrial és la que genera els primers paisatgesbanals.

Sempre que Nogué parla de banalització, ho relaciona amb la pèrdua d’identitat dels paisatges, i per aquest motiu el considera un concepte important, perquè la identitat dels paisatges, diu, és molt important mantenir-la, per raons de caràcter econòmic, social, cultural i patrimonial. Són importants perquè ocupen un lloc molt important en la consciència i en l’imaginari col·lectiu europeus.Si els paisatges es tornen banals es perd una part important de la identitat col·lectiva, la identitat del lloc. Nogué fa referència sobretot als paisatges rurals, però també als urbans.

Explica Nogué en alguns articles que el símptoma més evident de la banalització dels paisatges són les vistes que veiem des de les carreteres. Per Nogué, les carreteres són les vies d'accés al territori, iprecisament són els paisatges propers a les carreteres els que més s'han transformat, apareixent multitud d'edificacions repetitives i banals com gasolineres, naus industrials, etc. El que provoca que els paisatges on més gent accedeix siguin els més banalitzats, augmentant l'efecte de la banalització.

2 Causes que originen paisatges banals

Segons Nogué, el problema no rau en la transformacióper se del paisatge, sinó en el caràcter i la intensitat d’aquesta transformació. La banalització es produeix per la incapacitat per saber actuar sense destruir un paisatge, sense trencar-ne el caràcter essencial, sense eliminar-ne aquells trets que li donen continuïtat històrica. Nogué ho considera un dels drames de la civilització actual.

A l’article Retorno al paisaje, Nogué diu que tots elsprocessos de banalització responen al mateix esquema: creació d’arquetipus en un moment i lloc concrets, intensa transformació dels paisatges contemporanis, creixent abisme entre aquests paisatges i aquells arquetips i emergència de la crisis de representació. També diu que no hem estat capaços de dotar d’identitat –la que sigui- a uns paisatges caracteritzats en bona mesura per la mediocritat i labanalitat. No hem aconseguit crear nous arquetips paisatgístics o, com a mínim, nous paisatges dotats de forta personalitat amb una intensa càrrega simbòlica, tan necessaris en aquells entorns més degradats i fracturats. Per altra banda, segons Nogué, ens hem atrevit a proposar intervencions paisatgístiques que no han anat més enllà de la pura jardineria, perquè no estaven recolzades per un...