joan puig i ferrete
Páginas: 2 (487 palabras)
Publicado: 4 de diciembre de 2014
Joan Puig i Ferreter
s. XIX dC - s. XX dC
Joan Puig i Ferreter va desenvolupar una dramatúrgia força singular que combinava el teatre d’idees, el de passió i la comèdia burgesa. Amb personatgesd’una gran força, aquest dramaturg va contribuir a renovar el teatre català del començament del segle XX.
Accés a la galeria multimèdia
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 - París, 1956) vaescriure poesia, teatre i novel·la. Va reeixir sobretot com a autor teatral, una tasca que va combinar amb l’ofici del periodisme (va fundar i dirigir l’editorial Proa el 1928 i va ser redactor de ‘LaVanguardia’), la política (va ser diputat d’ERC i nomenat conseller de la Generalitat el 1936) i la traducció (va incorporar a la cultura catalana noms tan fonamentals com William Shakespeare, MarcelProust o Lev Tólstoi).
L’autor selvatà va protagonitzar una vida borrascosa i arrauxada, que va traslladar a la literatura: el turment de saber-se fill natural, el vagareig juvenil per terresoccitanes i franceses, la colla ‘bohèmia negra’, la formació autodidacta, la temptativa de suïcidi i, finalment, la llicenciatura en Filosofia i Lletres l’any 1913. Vida i obra van córrer de maneraparal·lela, com ho demostra la teoria artística de ‘L’art dramàtica i la vida’ (1908).
Els referents ideològics i estètics de l’obra de Puig i Ferreter van ser Maxim Gorki, Johann Wolfgang Goethe, HenrikIbsen, Friedrich Nietzsche i els novel·listes russos. D’ells va aprendre la creació de caràcters vigorosos, especialment els femenins –les dames Marta, Lluïsa i Isaura; Cecília–, la pintura precisad’ambients i accions i un estil audaç.
La seva veu dramàtica més innovadora i genuïna, sobretot a la primera etapa teatral (1904-1914), d’estètica predominantment modernista, comprèn, d’una banda, un teatred’idees que exalta el regeneracionisme i la vitalitat. En són una bona mostra peces com ‘La bagassa’ (1906), d’escola gorkiana; ‘Arrels mortes’ (1906) i la ibseniana ‘Aigües encantades’ (1908),...
s. XIX dC - s. XX dC
Joan Puig i Ferreter va desenvolupar una dramatúrgia força singular que combinava el teatre d’idees, el de passió i la comèdia burgesa. Amb personatgesd’una gran força, aquest dramaturg va contribuir a renovar el teatre català del començament del segle XX.
Accés a la galeria multimèdia
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 - París, 1956) vaescriure poesia, teatre i novel·la. Va reeixir sobretot com a autor teatral, una tasca que va combinar amb l’ofici del periodisme (va fundar i dirigir l’editorial Proa el 1928 i va ser redactor de ‘LaVanguardia’), la política (va ser diputat d’ERC i nomenat conseller de la Generalitat el 1936) i la traducció (va incorporar a la cultura catalana noms tan fonamentals com William Shakespeare, MarcelProust o Lev Tólstoi).
L’autor selvatà va protagonitzar una vida borrascosa i arrauxada, que va traslladar a la literatura: el turment de saber-se fill natural, el vagareig juvenil per terresoccitanes i franceses, la colla ‘bohèmia negra’, la formació autodidacta, la temptativa de suïcidi i, finalment, la llicenciatura en Filosofia i Lletres l’any 1913. Vida i obra van córrer de maneraparal·lela, com ho demostra la teoria artística de ‘L’art dramàtica i la vida’ (1908).
Els referents ideològics i estètics de l’obra de Puig i Ferreter van ser Maxim Gorki, Johann Wolfgang Goethe, HenrikIbsen, Friedrich Nietzsche i els novel·listes russos. D’ells va aprendre la creació de caràcters vigorosos, especialment els femenins –les dames Marta, Lluïsa i Isaura; Cecília–, la pintura precisad’ambients i accions i un estil audaç.
La seva veu dramàtica més innovadora i genuïna, sobretot a la primera etapa teatral (1904-1914), d’estètica predominantment modernista, comprèn, d’una banda, un teatred’idees que exalta el regeneracionisme i la vitalitat. En són una bona mostra peces com ‘La bagassa’ (1906), d’escola gorkiana; ‘Arrels mortes’ (1906) i la ibseniana ‘Aigües encantades’ (1908),...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.