Joan salvat del passeig

Joan Salvat – Papasseit

Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924.
Obres:
Poesia:
Poemes en ondes hertzianes (1919)
L'irradiador del Port i les gavines (1921)
Lesconspiracions (1922)
La gesta dels estels (1922)
El poema de La rosa als llavis (1923)
Óssa Menor (1925, edició pòstuma)

Prosa :
Glosas de un socialista (1916)
Fum de fàbriques (1917)
Humo de fábrica(1918)
Concepte del Poeta (1919)
Contra els poetes amb minúscula - Primer manifest català futurista (1920)
Pròleg de La Batalla, llibre de Daniel Cardona i Civit (1923)
Notes biogràfiques (1934,edició pòstuma)

La Rosa dels Llavis:
I EL SEU ESGUARD 
i el seu esguard damunt el meu esguard 
sóc presoner 
  que la vull presonera: 
aquest matí que una flor m'ha posat 
li deia així 
 baix baixet 
    a l'orella: 
sota els teus ulls, és un bes el que em plau. 
 
PERQUÈ HAS VINGUT 
Perquè has vingut han florit els lilàs 
i han dit llur joia 
  envejosa 
   a lesroses: 
mireu la noia que us guanya l'esclat, 
bella i pubilla, i és bruna de rostre. 
De tant que és jove enamora el seu pas 
-qui no la sap quan la veu s'enamora. 
Perquè has vingut ara tornoa estimar: 
diré el teu nom 
  i el cantarà l'alosa. 
 
AMO L'AROMA 
Amo l'aroma d'aquest brot de menta 
que duus lligada dintre el teu somrís 
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa com vela nova que torba el garbí. 
Les xicres blanques dels pals del telègraf 
si ets a la ruta guarden ton camí; 
pel brot de menta cap d'elles pledeja- 
pledejarien si em veien sofrir. Perquè vindria de la boca teva 
la posaria al mossec de les dents, 
fes-me'n penyora, del teu brot de menta: 
jo, per pagar-la, ja em donaria teu. 
 
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meullavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
   ben blanca 
l'ombra corba 
  incitant 
   de l'esguard: 
encara un altre...