Joan Salvat-Papasseït

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Barcelona, el 16 de maig de 1894 1894-1924. Poeta. De formació autodidacta i extracció proletària és un del representants més significatius de l’avantguarda històrica aCatalunya. Orfe de pare, des del 1901 va viure a l’Asilo Naval Español. A partir de 1906 fins el 1917 va fer oficis ben diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll. Cap el 1914 haviaingressat a la «Juventud Socialista» per la qual cosa començà a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los Miserables, La Justicia Social de Reus i Sabadell Federal, des del 1915. Es vainspirar en l’anarquisme i inicià una defensa aferrissada de la classe obrera. Feia servir el pseudònim de Gorkiano. Molts d’aquest articles van ser reunits a Glosas de un socialista (1916). La seva obraassagística comprèn dos reculls publicats: Humo de fábrica (1918) on incorporà molts articles de les Glosas, els textos dels Mots propis (1917-1919) publicats a la revista Un Enemic del Poble,reflexions morals sobre l’home inspirats en la filosofia de Nietzche i l’ideari de Torres-Garcia.
El 1918 es casà amb Carmen Eleuterio. Del matrimoni van néixer dues filles, Salomé i Núria, a les qualsdedicà Els nens de la meva escala: dites d’infants (1926). A partir de l’any 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes sota la protecció de Santiago Segura. Batejada mésendavant com Llibreria Nacional Catalana, l’escriptor la va convertir en un focus avantguardista, sobretot a partir de l’estada que va fer a París el 1920 on va prendre contacte amb diferents autorsd’avantguarda. De salut molt feble va haver de fer diverses estades als sanatoris de Les Escaldes, Amélie-les-Bains i el Vernet, cosa que va influir decisivament en la seva obra.
Arran d’una forta crisipersonal i desenganyat del socialisme va abandonar la política i es dedicà de ple a la poesia que no deixà de conrear fins el moment de la mort. Però, a més de poeta, fou un agitador cultural com...