joan ventosa i calvell

Joan Ventosa i Calvell (Barcelona 1879 - Lausana 1959)

Va ser un polític i economista català, el qual es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1903 va ser fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Català (1904-1918) que va ser primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà . , que vanéixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell. Aparegué com a alternativa a La Veu de Catalunya, presentant una tendència centre nacionalista republicana).
El 1905 va ser elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1907 diputat a Corts per Santa Coloma de Farners, càrrec que va ocupar fins al 1923.Era membre de la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a València per tal d'organitzar una aliança amb el valencianisme conservador, però va resultar ser un fracàs.
Va ser ministre de finances en el govern de concentració de Manuel García Prieto, sorgitdesprés de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de proveïments, i després ministre, en el govern de concentració d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un col·laborador íntim de Francesc Cambó, tant políticament com financerament -bona part de les cartes que li envià Cambó es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, itambé ocupà importants càrrecs empresarials com vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport.
Era partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, va ser el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es va retirar temporalment dela política. Va ocupar el ministeri de finances novament en l'últim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas, de febrer a abril del 1931
Quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana va marxar a França. Va tornar nou mesos després i va ser elegit elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generalsespanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista.


Joan Ventosa i Calvell era vicepresident del Comitè de Direcció de la Lliga Catalana i el portaveu d’aquest partit a les Corts elegi­des el febrer de 1936. Per la seva banda, Francesc Cambó6, tot i ser el màxim dirigent del partit, com no havia estat elegit diputat aquelles eleccions, tenia un paper més secundari enla vida política espanyola.
Aquesta correspondència te un interès especial perquè, malgrat que Cambó i Ventosa es van veure sovint durant el conflicte, residien en llocs distants. I perquè, sobretot, tingueren unes diferents relacions amb els principals dirigents del bàndol militar. Com és conegut, l’esclat de la guerra civil va sorprendre a Francesc Cam­bó estiuejant en el seu iot «Catalònia»,en aigües de l’Adriàtic, prop de Triestre, mentre Ventosa es trobava a la ciutat Barcelona. Cambó va passar gran part de la guerra civil residint a Itàlia, primerament a Rapallo, a la Liguria italiana, i després a Abbazia, prop de Triestre, que llavors era també territori italià.
Va aconseguir sortir de Catalunya amb la seva família a començament d’agost del 1936, residirà normalment aBruxel.les, a on hi havia les oficines de la CHADE i la seu soci­al SOFINA.8 Ventosa realitzarà durant la guerra nombrosos viatges per Europa, normalment per a fer gestions financeres encarregades pel govern del general Franco. Així, anirà sovint a París i també a Londres, a Roma, a Zurich i a Berlín.
Ara bé, el que més el diferenciarà de Cambó serà què, com veurem, Joan Ventosa realitzarà diversos...