Joan e
1.Genere literari i subgènere Bibliografia
GENERE I SUBGENERE
És un novel•la biogràfica, autobiogràfica. perquè dóna la sensació ,que fos Joana E. qui contés la història, així ho volia l’autora. Esta escrita en primera persona
És una narració psicològica: hi ha un estudi i anàlisi molt profund, del comportament dels personatges de la història, sobretot, de la protagonista (JoanaE.); apareixen contínues reflexions que són a boca de na Joana, etc.,...
Forma d’expressió a on predomina la forma relatada sobre les descripcions, i sobre els relats, que n’hi han pocs al llarg del llibre
El to del relat és tràgic i realista alhora. “Joana E.” ens transmet la seva realitat, la seva història, la seva experiència a la vida d’una forma dramàtica, quasi sempre conduïda per unafatalitat que, a la fi, no acabaria funestament. Tot això ho fa amb les seves paraules, amb el seu anàlisi, amb les seves contradiccions, amb el seu llenguatge, amb les seves tristeses, amb les seves alegries (que varen ser poques). En definitiva, al llibre estan impresos els sentiments més profunds de na Joana E
MARIA ANTÒNIA OLIVER
Va néixer a Manacor el 1946. És una escriptora i traductorainclosa dins la generació del 70, que s'inicià en la literatura amb novel•les centrades en la problemàtica de Mallorca, i molt influïdes pel gènere de les rondalles tradicionals.
Novel.las:
“Cròniques d'un mig estiu” (1970), que reflecteix les conseqüències del “boom” turístic.
“Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà” (1972), que és la història d'un poble imaginari de Mallorca contadaper les tres generacions d'una saga familiar
“El vaixell de iràs i no tornaràs” (1976)
“Punt d'arròs” (1979), enceta una nova perspectiva més interessada en l'anàlisi psicològica.
Ha fet incursions en la narrativa del gènere, tant policíaca, amb “Estudi en lila” (1986) i “Antípodes” (1988), com èpica i mítica, amb “Cuineres de foc” (1986).
Amb “Joana E.” (1992) guanya el premi PrudenciBertrana 1991. És quasi la darrera obra de l'autora. Fent una ullada a l'edició del melodrama (la vuitena), sens dubte podem dir que ha estat una obra amb èxit.
En el terreny de la narrativa curta, ha escrit:
“Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades” (1975), que és un recullo de relats centrats en la infantesa de l'autora,
“Figues d'un altre paner” (1975).
Ha treballat per latelevisió amb els guions dramàtics “Muller que cerca espill” (1980) i “Vegetal” (1981), ambdós editats el 1982 amb el títol “Vegetal”.
Ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, Herman Melville, entre d'altres.
Ha col•laborat en publicacions com “El Correo Catalán”. “Serra d'Or” i “Avui”. Des de 1969, té fixada la seva residència a Barcelona.
2.tema/ temesEl tema principal es l’amor que na Joana reivindica durant tota l’obra de la manca de amor que va estar subjecte durant tota la vida.
També parla de les seves contradiccions, moments de felicitat i misèria amb la seva por i indignació, amb les coses que volia contar i les que va amagar.
Un altre tema tractat en aquesta novel•la es el de les relaciones interpersonals des de l’època noexclusivament femenina que son les verdaderes protagonistes del llibre, Joana ens conta els seus desamors i la seva alliberació a la maduresa a on pren la decisió e inclús venjança de casar-se amb el seu fill homosexual, que no dur els seus cognoms, per proporcionar-li respectabilitat social i llibertat sexual.
3.estructura
a. anys infantesa i adolescència
Inicia la historia en la sevainfantesa quan va conèixer en Bernardet, fill de l’amo de Son Galiana on passava els estius en companyia dels seus pares i la seva dida, Maciana. Tenia 9 anys i aquell estiu en Bernardet esta malalt es va colar en la seva habitació i es varen besar, va se el seu primer amor. L’any següent en Bernardet havia engreixat i crescut, tots dos havien anat a l’escola durant l’hivern, ella a ca ses monges i ell...
Regístrate para leer el documento completo.