Joaquim ruyra i oms
Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona,15 de maig 1939
Narrador i poeta, també conreà la traducció, l'assaig i el teatre.
Ruyra estudià dret però no va exercir mai. Des del'adolescència s'entregà a l'ambició literària al principi escrivia en castellà, sols va publicar «El canto de la pescadora», narració breu que ja apunta l'ambientació marina que caracteritza la seuaobra.
En els anys universitaris, Ruyra es converteix en espectador d'excepció de L'Atlàntida obra del seu amic Jacint Verdaguer. Aleshores influit per l'eclosió del catalanisme polític i de laRenaixença, troba en el català viu i col·loquial. Així es manifesta a «L'envejós», relat inacabat que dóna expressió als seus dubtes i contradiccions. Despres s'instal·la a Blanes on viu atent a la vidaliterària i estudia la llengua de mariners i pagesos.
En català, es dóna a conèixer als Jocs Florals de Girona, Barcelona i Olot amb poemes de to èpic i romàntic que mereixen diverses distincions.El 1896 obté el Premi Extraordinari del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona amb Mar de llamp, La mirada del pobret i Les senyoretes del mar, relats molt breus que denoten una síntesi benpersonal d'elements romàntics i meravellosos, folklòrics i realistes i més tarde rep el premi Rosa d' Argent per Lo millor de la Terra.
El 1897 publica nombrosos poemes simbolistes, parnassians itraduccions de Verlaine a La Veu de Catalunya que el converteixen en un innovador important de la versificació. Aquests guanys són incorporats en les nombroses narracions i novel·les breus que publica endiaris i revistes recollides a Marines i boscatges considerada la seu millor obra.
La seus narrativa es veu influenciada per la profunda crisi personal que viu l'escriptor, propiciada per unaafecció bronquial crònica, que l'obliga a passar temporades en climes més càlids com Alacant i que el porten paulatinament a una posició cristiana militant. Ruyra publica tres capítols de La gent del mas...
Regístrate para leer el documento completo.