Joc Brut
Páginas: 6 (1261 palabras)
Publicado: 19 de noviembre de 2012
JOC BRUT. Manuel de Pedrolo
Resum
(El projecte)
Un dia com qualsevol a Barcelona, Xavier agafà el bus, però aquest dia no va ser un qualsevol, va ser especial. Va veure un dona que el va deixar bocabadat. Es van dirigir unes poques paraules al autobús, quan ella va baixar a la seua parada, Xavier també. Ell molt insistent aconseguí cridar l’atenció d’aquesta. Al dissabte següentes tornaren a veure i van començar a xerrar de les seues vides. Xavier era una persona humil, treballava en una agència d’orientació publicitària i viva en la seva mare en una antic estudi d’un pintor, eren pobres. La dóna li deien Juna, tenia 23 anys, tots els dissabtes agafava el autobús per visitar la seua amiga invalida, a causa d’un accident de cotxe. Juna era de Tolosa però estava passantuna temporada amb el seu oncle viudo(Enric Virós), l’home de la germana de sa mare.
Es trobaren cada dia al eixir del treball, estos dos s’enamoraren. Però un bon dia Juna li digué a Xavier que s’havien de separar, que no podien seguir així, perquè l’únic futur que veia amb ell era una vida de misèria. A més havia un xic al seu poble, fill d’un fabricant que volia casar-se amb ella i tenia dines,però Xavier va aconseguir que es seguiren veient, encara que fora com amics, fins que ella s’anés cap a Tolosa.
Xavier la volia, per això buscava alternatives per a poder seguir amb ella. Se li va ocórrer muntar un negoci d’orientació publicitària, però clar ell no tenia dines, no obstant, si Juna li demanava dines al seu oncle aquest els en podia prestar. Però Juna li va contar a Xavier, queel seu oncle era un agarrat, no donava res. A més va afegir que tots els dines i patrimoni que tenia el seu oncle, eren de la seua tia, de manera que quan el seu oncle es morís ella ho heretaria.
Llavors, se li va ocórrer una idea a Juna, matar el seu oncle, així quan l’assassinaren heretaria tots els dines i podrien casar-se i viure junts. Ell s’oposava a aquesta idea, però tampoc la voliaperdre.
L’endemà, es van trobar pell carrer quan ell anava a agafar el tramvia, i la va veure amb un xicot, però no li va donar importància, segons ella era el seu cosí. Per la nit ell va anar a buscar-la a casa del oncle, parlaren i oblidaren la proposició d’aquesta de matar al seu oncle.
Al dia següent van quedar de veure’s a casa Xavier, quan ell va arribar, ella s’havia adormit, i ellcomençà a besar-la, acariciar-la, fins que ella volgué que parés, oi va tornar a la idea de matar el seu oncle, perquè ella no volia la vida que li podia aportar Xavier, volia una vida més còmoda. Finalment ell va acceptar a reganyaments, ho van planejar tot, ell aniria un dia per la nit a casa l’oncle de Juna, quan ni ella ni la dona del seu oncle, Caterina Freixas estiguessin i així matar-lo. El diaque ell tingués que matar-lo Juna li cridaria i ell actuaria a la nit, i fins que no passaren 6 mesos no es tornarien a veure ni ha saber l’un de l’altre.
(Els fets)
Xavier estava ple de dubtes i vacil•lacions, a causa del projecte tan meticulosament preparat. Ell no hi veia clar, no dormia, ni menjava, cada dia tractava pitjor a sa mare. Aquest projecte estava tornant-lo boig.
Després de6 dies, la Juna el telefonà, era el dia. A les 11 de la nit arribà a casa de Enric Virós, va afagar a pistola i es dirigí cap a l’habitació on hi es trobava l’oncle, va estrènyer el gallet i li disparà al ventricle dret. Xavier va deixar la pistola sota la mà de Enric, com si s’hagués tractat d’un suïcidi.
No podia ni pensar en la Juna, sols pensava en el que havia fet. Va comprar elsperiòdics on apareixia la noticia de la mort d’Enric Virós, les noticies donaven a entendre de que es tractava d’un suïcidi. El que li va estranyar a Xavier, era que en el periòdic posava q Enric era president d’una junt de beneficiaria i a més estava malalt del col, va voler pensar que la Juna no hi coneixia aquestos fets.
Al llegir els articles, ja es sentia més tranquil i ja pensava en la Juna....
Resum
(El projecte)
Un dia com qualsevol a Barcelona, Xavier agafà el bus, però aquest dia no va ser un qualsevol, va ser especial. Va veure un dona que el va deixar bocabadat. Es van dirigir unes poques paraules al autobús, quan ella va baixar a la seua parada, Xavier també. Ell molt insistent aconseguí cridar l’atenció d’aquesta. Al dissabte següentes tornaren a veure i van començar a xerrar de les seues vides. Xavier era una persona humil, treballava en una agència d’orientació publicitària i viva en la seva mare en una antic estudi d’un pintor, eren pobres. La dóna li deien Juna, tenia 23 anys, tots els dissabtes agafava el autobús per visitar la seua amiga invalida, a causa d’un accident de cotxe. Juna era de Tolosa però estava passantuna temporada amb el seu oncle viudo(Enric Virós), l’home de la germana de sa mare.
Es trobaren cada dia al eixir del treball, estos dos s’enamoraren. Però un bon dia Juna li digué a Xavier que s’havien de separar, que no podien seguir així, perquè l’únic futur que veia amb ell era una vida de misèria. A més havia un xic al seu poble, fill d’un fabricant que volia casar-se amb ella i tenia dines,però Xavier va aconseguir que es seguiren veient, encara que fora com amics, fins que ella s’anés cap a Tolosa.
Xavier la volia, per això buscava alternatives per a poder seguir amb ella. Se li va ocórrer muntar un negoci d’orientació publicitària, però clar ell no tenia dines, no obstant, si Juna li demanava dines al seu oncle aquest els en podia prestar. Però Juna li va contar a Xavier, queel seu oncle era un agarrat, no donava res. A més va afegir que tots els dines i patrimoni que tenia el seu oncle, eren de la seua tia, de manera que quan el seu oncle es morís ella ho heretaria.
Llavors, se li va ocórrer una idea a Juna, matar el seu oncle, així quan l’assassinaren heretaria tots els dines i podrien casar-se i viure junts. Ell s’oposava a aquesta idea, però tampoc la voliaperdre.
L’endemà, es van trobar pell carrer quan ell anava a agafar el tramvia, i la va veure amb un xicot, però no li va donar importància, segons ella era el seu cosí. Per la nit ell va anar a buscar-la a casa del oncle, parlaren i oblidaren la proposició d’aquesta de matar al seu oncle.
Al dia següent van quedar de veure’s a casa Xavier, quan ell va arribar, ella s’havia adormit, i ellcomençà a besar-la, acariciar-la, fins que ella volgué que parés, oi va tornar a la idea de matar el seu oncle, perquè ella no volia la vida que li podia aportar Xavier, volia una vida més còmoda. Finalment ell va acceptar a reganyaments, ho van planejar tot, ell aniria un dia per la nit a casa l’oncle de Juna, quan ni ella ni la dona del seu oncle, Caterina Freixas estiguessin i així matar-lo. El diaque ell tingués que matar-lo Juna li cridaria i ell actuaria a la nit, i fins que no passaren 6 mesos no es tornarien a veure ni ha saber l’un de l’altre.
(Els fets)
Xavier estava ple de dubtes i vacil•lacions, a causa del projecte tan meticulosament preparat. Ell no hi veia clar, no dormia, ni menjava, cada dia tractava pitjor a sa mare. Aquest projecte estava tornant-lo boig.
Després de6 dies, la Juna el telefonà, era el dia. A les 11 de la nit arribà a casa de Enric Virós, va afagar a pistola i es dirigí cap a l’habitació on hi es trobava l’oncle, va estrènyer el gallet i li disparà al ventricle dret. Xavier va deixar la pistola sota la mà de Enric, com si s’hagués tractat d’un suïcidi.
No podia ni pensar en la Juna, sols pensava en el que havia fet. Va comprar elsperiòdics on apareixia la noticia de la mort d’Enric Virós, les noticies donaven a entendre de que es tractava d’un suïcidi. El que li va estranyar a Xavier, era que en el periòdic posava q Enric era president d’una junt de beneficiaria i a més estava malalt del col, va voler pensar que la Juna no hi coneixia aquestos fets.
Al llegir els articles, ja es sentia més tranquil i ja pensava en la Juna....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.