joc mas

Els autors es plantegen analitzar la duració i el contingut del episodis d’atenció compartida (en aquest cas consisteixen en una sèrie de jocs interactius entre un nen i un adult) des dels 12 mesosen la que el nen entra en la intersubjectivitat secundària (és a dir, la capacitat que té el nen de compartir l’atenció cap als objectes amb la persona que juga amb ell) fins els 24 mesos.
Com apunt de partida, les autores parteixen de la teoria de Trevarthen i Hubley (1978), que estudia la intersubjectivitat secundària, és a dir, el canvi qualitatiu en el qual el nen passa de centrar-se en elrostre de l’adult a l’objecte en el qual l’adult dirigeix l’atenció i l’acció. Comparteixen amb Casey, Richards, Turner i Ruff (Casey i Richards, 1988; Richards i Casey, 1992; Richard i Turner, 2001)que l’atenció compartida és una forma d’atenció sostinguda perquè perdura en el temps i és una atenció focalitzada perquè el/la nen/a focalitza la seva atenció en el mateix foc (és a dir, l’objecte)que l’adult (Ruff, 1986). Segueixen els estudis de Garner i Landry (1994) i de Jones, Collins i Hong (1991), que afirmen que el comportament afectiu de l’adult pot proveir al nen d’importantsrevelacions del seu desenvolupament cognitiu. Per tant, constaten que el comportament adult promou respostes afectives en els nens i que les tècniques directives utilitzades per l’adult poden orientar la sevaatenció cap a objectes. Finalment, les autores defensen, seguint la cartografia atencional de Tomasello (1992), que existeixen dos tipus de comportament: comportament introduir (l’adult oriental’atenció del nen cap a un objecte, quan aquest no està involucrat en l’objecte) i comportament mantenir (l’adult segueix el focus atencional del nen).
Per dur a terme aquest experiment es van seleccionar 12parelles adult-nen d’un entorn sociocultural i econòmic estables amb la condició que els nens no haguessin complit els 12 mesos. Els materials usats consten de dos tipus d’objectes:
Neutres: No...