Jocs Florals

Xafardeixar o no xafardeixar?
Al igual que una bola de neu rodant sense cap destí ni cap camí, les xafarderies que circulen és van fent més grans i a mes velocitat a mesura del temps.‘Xafarderies’, una obra adaptada per Gilbert Bosch, és un clar exemple d’una petita que es va fent més gran a mesura que la relació entre dos promesos es complica. Al cap i a la fi, a qui no li agradaescoltar-ne una de molt grossa?
El tema principal són dos enamorats: Checchina i Beppo. Han de combatre un obstacle que posarà en perill la seva relació: les xafarderies. Pocs instants han bastat al’autor per introduir-nos en un món on regnen les mentires, i en la meva opinió, això fa que a mesura del temps l’obra es fagi densa i pesada; però en cap moment deixa apart la idea principal. El mode deconstrucció es basa en introducció curta, nus llarg i final feliç.
Qualsevol espectador atent podrà observar que tots els personatges actuen en tota l’obra agenollats. Aquest aspecte es degut ainterpretació de Gilbert, la qual parteix de que tota la gent xafardera en els fons és gent petita. No va tenir que pensar molt per arribar a aquesta conclusió. Per mi, aquest aspecte es positiu ja que d’onaa l’obra una mica més de “vidilla”, la fa destacar. Un altre aspecte positiu es la forma de vestir dels nostres protagonistes. A primera vista ja es pot arribar a la conclusió del temps ontranscorre i la situació social de cadascun.
El lèxic, un tant variat, ja que canvia intermitentment de vers a prosa, es pricipalment divulgatiu. En principi és una cosa que no destaca fins arribar a unpunt on, com iu l’obra mateixa: “El meu humor és mes: ‘Cacaculopedopis’” Es sol dir que per què ens agradi una obra, principalment s’ha de riure. Aquí ve el problema del lèxic: s’adjunta a un públicprincipalment petit, amb humor que tots els petits riguin i com es d’esperar, un noi ja una mica fet pot trobar l’obra un tant absurda. Però això és una opinió personal.
Un altre aspecte negatiu...