Jocsdejocs

100 JOCS POPULARS I TRADICIONALS

100 JOCS POPULARS I TRADICIONALS

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Centre de Normalització Lingüística Ca n’Ametller
Edició: setembre de 2000
Tiratge: 1.000 exemplars
Recull: Teresa Amat i Josefina Guerrero
Disseny gràfic: Enric Gibert
Il·lustracions: Jordi Guillaumet
Partitures: Aura Porta
Impressió: Gràfiques Llopart Penedès, SA (Sant Sadurníd’Anoia)
Dipòsit legal: B-36.373-2000

Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no podrà
ser reproduïda per cap mitjà sense l’autorització prèvia dels editors.

INTRODUCCIÓ
Quan ens vam plantejar la necessitat de recollir diferents jocs
populars i tradicionals per difondre’ls entre els educadors dels
diversos àmbits que treballen amb infants: llars, escoles i esplais,
ho vamfer perquè vam constatar que, tot i que se n’han editat
alguns reculls més o menys amplis, la difusió que tenen és molt
reduïda, i a més molts són de fa bastants anys i no se n’ha fet
cap reedició. Per tant, vam pensar que fer un recull per repartir
directament als centres esmentats era una bona idea.
Aquest recull que us oferim no pretén ser exhaustiu. De fet, en
aquest camp és molt difícil ogairebé impossible poder abastarho tot. Això, per altra banda, és bo, ja que demostra la gran
riquesa del món de les tradicions populars, per això mateix
inabastable, perquè sovint cada contrada, a més dels jocs més
generalment difosos, té algunes expressions pròpies en aquest
camp o variants d’alguns dels jocs comuns.
Per elaborar aquest recull hem espigolat d’ací i d’allà, en diferents
edicions quehem trobat, i n’hem extret els que hem considerat
més adients per diferents motius: popularitat, diversitat de
destinataris pel que fa a l’edat, contingut oral, etc. A més de
jocs pròpiament dits, hi hem inclòs jocs de falda per als més
menuts, cançons i balls rodons i algunes cançons electives o
eliminatòries com a pas previ per encetar molts dels jocs de
l’últim apartat. Quant a les edatsrecomanades en cada fitxa de
joc, són purament orientatives, i cada educador sabrà més bé
que ningú quin joc pot triar en cada cas concret.

No cal insistir gaire en la importància del joc en el desenvolupament
de l’infant. La vessant lúdica és fonamental per a l’equilibri físic,
psíquic i emocional dels nens i les nenes, però a més té una
funció formativa primordial com a vehicle de socialització ide
cohesió, de descobriment del món immediat i de la seva
complexitat creixent. Per altra banda, el joc sempre té un
component de comunicació oral, per mínima que sembli en
alguns casos, i per tant també té una altra funció essencial: la
transmissió i la consolidació de la tradició cultural a través de
l’oralitat més genuïna de cada comunitat. Això, en un moment
de declivi de la transmissió oraldirecta entre les generacions a
causa de les noves formes de vida, té una importància cabdal.
Finalment, i ja que parlem de les noves formes de vida, alguns
d’aquests jocs, avui, poden semblar poc adequats als ulls de
segons qui, poc “moderns”, per entendre’ns. Potser algú diria,
fins i tot, que són políticament incorrectes, ja que alguns tenen
una rudesa aparent o porten noms que avui ningú nogosaria
aplicar a un joc. (Que ningú s’esveri quan vegi el nom Matar a
l’índex.) Però els jocs són així. I si avui s’és molt curós a l’hora
de dir les coses, recordem com els humans seguim entestats a
practicar la descurança a l’hora de fer-ne algunes. A més, la
majoria d’esports actuals, per exemple, són molt més rudes i
violents que qualsevol joc dels que trobareu aquí. Sovint aquests
esportsmoderns han envaït l’espai dels jocs tradicionals al pati
de l’escola, moltes vegades fins i tot amb l’únic objectiu de la
competició. També per això reivindiquem el joc popular i tradicional
com a esbarjo educatiu, no purament competitiu sinó lúdic, i
alhora com a eina fonamental de transmissió de la memòria
d’un poble; de la cultura d’un poble, al capdavall.
Setembre de 2000

BIBLIOGRAFIA...