JOHN FORD

JOHN FORD
Quim Casas, John Ford, el arte y la leyenda, BCN, Fàbregas
Michael Curtiz, Casablanca, 1961
Wolsch, Una trompeta lejana, 1963
Frank Capra, Un gàngster para un
Howard Hawks, Rio Lobo, 1970
John Ford, Siete mujeres, 1967
Sam Peckinpam

JOHN FORD: comença a fer pel·lícules el 1917-1967. Des del MRI (des d’un director que recorre tot el classicisme i continua amb la sevafilmografia, sense parar).

S’inserta totalment en la manera d’escriure del Hollywood clàssic: la seva escriptura comença a ser la d’un noi que comença a fer pelis i va envellint  evolució i les ultimes pel·licules ja hi ha la melancolia i tristor de fi del paradís (relació amb el cine crepuscular).

John Ford relacionat directament amb els westerns: tot i que menys de la meitat són westerns. Cinecrepuscular relacionat amb el western, ja que explica la conquesta de la terra americana (oest) de manera lluminosa i paradisíaca. Els herois són persones mítiques i joves, plenes d’energies que creuen en la seva terra promesa i amb aquest gran mite americà. Els westerns són per exaltar el país nou, el gran terreny americà. Èpica del Western de la dècada dels 20-30: hi ha crisi
Amèrica del Western:figura mítica i lluminosa, optimista i imatge positiva del país americà. (confiança, optimisme, paradís)

TRENCAMENT: després de la IIGM  entra en crisi el concepte de creure en la societat, l’home, la terra nova: això porta al moviment crepuscular, a partir de l’any 45 no es pot veure de la mateixa manera. Es qüestiona i ja no es creu en el paradís.

1934: La patrulla perdida: homes a darrere unesdunes que esperen a l’enemic. Pel·lícula arriscada, els clàssics dintre de l’escriptura clàssica volien experimentar amb la narració (per això no ens ha de semblar estrany que s’innovi). Pel·lícula bèl·lica i també fantàstica. Comunitat masculina.
Hi ha més diàleg que acció, a més a més és un diàleg sentimental (i el gènere és una pel·lícula bèl·lica). En el fragment s’explica un drama, unahistoria... no hi ha acció sinó homes que parlen dels seus problemes sentimentals. Va contra el mite “insensible” de l’heroï, John Ford juga a una idea lírica d’un cinema èpic. Allò romàntic i sentimental sempre predomina, sigui el gènere que sigui.

1947: visió del cantó femení (sagrades, eràtiques) que ens recorda una teatralitat. La dona d’un soldat que ja no cal que vagi a la guerra, es sacrificaperquè sap que el seu marit vol anar a la guerra. John Ford no ensenya el melodrama d’una forma tràgica. Elles es queden mirant sense queixar-se però creant una idea de ritual (element propi de John Ford): hi ha un gran sofriment però no exterioritzat. Hi ha gesticulització silenciosa, casi teatral, lírica. Sense gaire mobilitat John Ford intenta explicar (mínimament i poèticament) el que pateixen iels hi passa pel cap als personatges.

Melodrames on la sensibilitat no només s’afegeix en les dones sinó que també els homes tindran aquest sentimentalisme i emocions: idea maternal en totes les pel·licules. Ex. La diligencia: la prostituta també és maternal (no diferencia classes socials, siguin com siguin els personatges)


1956: Centauros del desierto : contrari de Hawks: ell situa un lloc iun any, el contrari que fa Hawks, llavors ja situa el moment real d’una forma lírica, el contrari de Hawks que no farà cap situació inicial (lloc o any).
LIRISME DE FORD: Els anys 50 el manierisme ja era un fet, Hitchcock per exemple ja actuava d’una forma de crispació però Ford continua amb una porta lluminosa (porta oberta al món), es veuen colors que es situen i troben el seu espai, d’unaforma teatral com un ritual, de posar-se en escena: importància estètica i subratlla els gestos, amb poètica. Surt una mica de la versemblança classicista. John Wayne surt ja gran, la pel·lícula narra el tiet (John Wayne) que són totalment diferents de la família. L’heroï és fill de la terra promesa: per això un gran plà general on el cowboy és molt petit i el paisatge molt gran.
És una pel·lícula...