John Locke & Gall

El tema que es tracta en el primer text, el qual el seu autor n’és John Locke (1632-1704), exposa com funciona la ment i quines són les dues fonts de coneixement per les quals s’adquireixen aquests. Les dues fonts són l’experiència i l’observació.
Aquest tipus de pensament correspon a un corrent empirista perquè es poden localitzar dues paraules clau: “experiència” i “observacions”.
Tot iaixí, Locke no era empirista estrictament, ja que també empra la introspecció com a eina de coneixement.
Aquest autor apareix a Anglaterra juntament amb David Hume (1711-1766) i Berkeley (1685-1753), els quals conformen el corrent empirista anglès, corrent que, neix contrari al racionalisme de Descartes (1596-1650).
L’empirisme es basa bàsicament amb l’observació dels fenòmens i tot seguitestudiar-los.
Ell descriu la psicologia com a ciència que intenta esbrinar cóm coneix la ment i quines són les fonts de coneixement que empra aquesta per alimentar-se.

• La primera font de coneixement, tal i com s’ha mencionat al principi, és segons Locke, l’experiència.
Tot i així, considera que tenim unes habilitats innates, amb les quals creem l’experiència. Aquestes habilitats correspondrien a lapercepció, memoritzar i pensar. Per tant, la ment no seria res més que “un papel en blanco, limpio de toda inscripción, sin ninguna idea” la qual anem omplint mitjançant l’experiència.
• La segona font de coneixement correspon a l’observació del mon, el qual mitjançant les habilitats i processant-les amb la ment, adquirim experiència.
Doncs la ment no seria res mes que l’eina i maquinaria queprocessa la informació que rebem.
Per tant, aquestes dues fonts de coneixement s’oposarien al dualisme de Descartes i al plantejament posterior de David Hume del qual diu que l’únic fonament de les ciències ha de ser l’experiència.

Hume, es considerat contrari al pensament de Descartes, el qual Descartes prefereix un corrent de tipus racionalista i materialista, basant la lògica com a font deconeixement principal mentre que Hume comparteix amb Locke, que el coneixement s’obté a partir de l’experiència.

El dualisme de Descartes consisteix en que les persones estem formades per ment i cos.
Ell creu que el cos es una substancia extensa i material encarregat de portar tot allò que percebem a la ment o ànima, que aquesta seria una substancia immaterial inextensa. Aquestes dues treballenen harmonia per a poder realitzar les funcions principals de percepció i pensament.



Hume divideix les percepcions en idees e impressions. Aquestes últimes creu que estan mes pròximes de la realitat perquè ens posa en contacte amb el medi extern.
En canvi les idees poden allunyar-nos ja que aquestes poden ser fruit de la combinació d’altres idees que haguem pogut prendre a partird’impressions.


En el segon text, d’autor Franz Joseph Gall, (1758-1828), fa referencia al corrent que ell mateix va impulsar a finals dels segle XVIII, la frenologia, la qual defineix el concepte ment així com l’òrgan que la composa es el cervell i que aquest, es pot alhora subdividir “como cualidades morales y facultades intelectuales distintas existen esencialmente” en òrgans particulars, tal i commenciona en el text.

• Defensa que el que ens diferencia a els animals es el nostre crani, i per tant, el nostre cervell.

• Desmunta qualsevol creença filosòfica de trastorns mentals lligats a un espiritualisme.

• Creu que les diferencies morfològiques dels cranis, marcarien les diferencies de la personalitat de cadascun.

• És materialista (model contrari al Vitalisme); creu que elsfenòmens de la vida poden ser justificats per lleis físiques i químiques.

El vitalisme apareix anterior al materialisme, sent Johannes Müller el seu precursor.

Tot aquest moviment, amb visió organicista, va aflorar arrel de l’estudi dels òrgans sensorials que s’havia realitzat per part del fisiòleg Von Helmholtz (1821-1894) que va fer diferents aportacions en l’argumentació de la percepció...