John Locke. L'Empirisme Del Sentit Comú.

En oposició al racionalisme sorgeix l'empirisme, un corrent filosòfic fonamentalment britànic. Ja roger bacon i guillem d'occam havien reivindicat uns segles enrere laimportància de l'experiència. Més propers resulten Francis Bacon i thomas Hobbes. No obstant, els empiristes per antonomàsia són john Locke, george berkeley i david hume.
Lanoció fonamental del racionalisme era que allò cert només podia ser producte de l'esperit. Per als empiristes en caanvi, és cert allò que la ment sembla rebre de fora:justament allò que descartes considerava confús. Per als empiristes, tot coneixement prové de 'experiència. Les diferències amb descartes, i amb els racionalistes, en general,comencen quan locke, es pronuncia sobre l'orígen e les idees que conté la consciència, i sobre el criteri per avaluar-ne la fiabilitat.
L'experiència és l'orígen i el límitd'allò amb que pot omplir-se la ment. La posició de Locke és clara i la seva imatge més descriptiva és la que compara la ment a un full en blanc. Locke procedeix, com haviafet descartes a l'anàlisi e la consciència. En ella hi troba dos tipus d'idees, les de sensació i les de reflexió. Segons Locke, hi han idees simples i idees complexes. Lesidees simples s'obtenen directament de l'experiència, ja sigui per sensacions (olors, sons), ja sigui per reflexió (desigs, emocions...). Les idees complexes, al seu torn, sónelaborades per la ment a partir de les simples.
Amb idees simples i complexes dons es construeix el coneixement que locke divideix en intuïtitu i demostratiu.
Entre lesidees complexes Locke distingeix modes o propietats d'una substància- com ara la grandària-, substàncies- com ara una casa o un arbre, i relacions- com ara la causalitat.