John locke

JROMEROCALE

John Locke va néixer al si d’una família benestant el 29 d’agost de 1632, al sud de Bristol. Abans d’ingressar a l’escola, va rebre una acurada educació d’orientació liberal ja que el seu pare era partidari de la sobirania del poble i del govern representatiu. Va estudiar a la Westminster School i a la Christ Church. Al 1658 es va convertir en tutor i professor de Grec iRetòrica, mes tard va tornar a Òxford i va estudiar medecina. Un fet cabdal en la seva vida va passar al 1667 quan va conèixer Anthony Ashley Cooper, una de les ments més brillants de la seva època i un dels líders de l’oposició a la monarquia. Alguns biògrafs opinen que no signava els seus escrits per un cert amor a no ser el centre d’atenció, a l’obscuritat i a la vida privada, altres opinen que notenia més remei que fer-ho així ja que es tractava d’un fugitiu marginal, radical i revolucionari que va viure gran part de la seva vida amagat a l’exili.
Per tal de contextualitzar l’obra de Locke, val la pena fer una petita pinzellada sobre el clima polític i religiós que es vivia a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XVII. La qüestió sobre la tolerància religiosa estava a l’epicentre detotes les discussions a la societat anglesa d’aquella època. Malgrat les promeses del rei Carles II d’impulsar la llibertat de culte, després del 1662 tota persona que públicament manifestés el seu rebuig a la religió anglicana podia ser multat, confiscat i empresonat. Al 1670 l’Església Anglicana va encetar una brutal repressió contra els dissidents religiosos, desfermant una caça de bruixesque culminaria amb una crema i censura de llibres, centenars de presoners i molts rebels enjudiciats, torturats i assassinats. Per a la monarquia governant era intolerable pensar que els individus podien ser vistos als ulls de Déu com a éssers lliures i responsables, i per tant, que podien actuar segons el seu lliure albir. A partir d’aquest moment comença la lluita de John Locke defensant latolerància religiosa entre les diferents sectes protestants i fins i tot les religions no cristianes. Val a dir però que el seu liberalisme en aquest tema va ser interessat i parcial ja que va excloure els ateus i els catòlics (el catolicisme era pels anglesos l’expressió més brutal de repressió i persecució religiosa) doncs l’enfrontament dels catòlics amb els protestants va ser la clau delsconflictes religiosos que venien dessagnant les illes britàniques i tota Europa. A l’Anglaterra de la Restauració la idea que persones de diferent culte poguessin viure en harmonia, els semblava simplement forassenyada. El dret diví i la teologia anglicana que permetien els pitjors excessos de l’autoritat, motivaren John Locke a escriure contra l’absolutisme, contra l’arbitrarietat i contra eldespotisme. Desitjós d’aturar els abusos del clergat i l’aristocràcia, va haver de viure part de la seva vida a l’exili.
Una de les seves obres polític-filosòfica més rellevant va ser el Segon Tractat sobre el Govern Civil que passa per ser l’obra en que Locke va condensar el seu pensament polític, l’obra de Locke va aparèixer en el moment més oportú i reflexa l’opinió de l’ascendent classe burgesa, ésa dir expressa l’ideal de la burgesia.
En aquesta obra John Locke considera que l’estat en què es troben els homes per naturalesa és un estat de perfecta llibertat, on cada un dels individus ordena les seves accions i disposa de les seves propietats com considera oportú, ja que estan governats tots ells per la Raó, en la que tots els poders són recíprocs. Per tant, si tots els homes són igualsi independents, cap d’ells no hauria de fer mal a cap altre pel que fa a la seva vida, salut, llibertat i propietats. Malgrat aquest estat idíl·lic de naturalesa presidit per les normes inviolables de la Raó, facultat implantada en el gènere humà per un Ésser Suprem omnipotent i infinitament savi, Locke reconeix que l’amenaça i l’ofensa no estan absents, per tant, són necessaris diversos...