John Locke

JOHN LOCKE
Teoria del coneixement:
L'objectiu és investigar els orígens, la certesa i l'abast de l'enteniment humà, junt amb
els fonaments i graus de les creences, opinions i judicis. Locke es proposa seguir un
mètode històric, prescindint d'una fonamentació metafísica. L'Assaig sobre
l'enteniment humà aspira a fonamentar l'exigència de tolerància religiosa i filosòfica en
una determinacióde la naturalesa i límits de l'enteniment.
La crítica a l'innatisme. L'empirisme.
Locke s'esforçarà en demostrar l'existència de Déu des de l'empirisme, perquè les idees
innates són la font de tots els prejudicis. Creu que l'innatisme que defensa Descartes és
precisament la principal font de prejudicis. L'innatisme és una espècie de dogmàtica
individual. I el dogmatisme és la font de laintolerància, que és el que més detesta
Locke. Una idea innata hauria de ser compartida per tots els humans i el problema és
que ni els infants ni els idiotes tenen la més mínima idea. Locke diu que li sembla
contradictori sostenir que hi ha veritats impreses en l'ànima que l'ànima no percep ni
entén. Si els infants i els idiotes tenen ment i ànima haurien de percebre les idees però
com que no ésaixí això vol dir que no hi ha idees innates.
Per Locke la raó s'ha de fonamentar en els sentits. L'experiència proporciona a la raó el
seu material i al mateix temps serveix com a control de la raó. El coneixement té uns
límits marcats per l'experiència.
Coneixement i realitat.
Les percepcions
Abans de tenir cap experiència la ment no conté cap idea ni cap principi innat. Tot el
que hi haa la nostra ment prové de l'experiència. La percepció de les idees pot ser de
dos tipus:
•

SENSACIÓ (idea de blau, amarg,...). Les sensacions són el resultat dels impulsos
sobre el sistema nerviós que produeix els objectes i les seves partícules
insensibles. Locke dóna per suposat que hi ha algun moviment en aquests
objectes que, tot afectant algunes parts del nostre cos, es perllonga através
dels nostres nervis o esperits animals fins al cervell, fins a produir en la nostra
ment les idees particulars que tenim d'aquests objectes.

•

REFLEXIÓ (pensar, dubtar,...). És la percepció de les operacions de la nostra
ment.

Les idees es formen a partir de les percepcions. N'hi ha de dos tipus: simples i
complexes.

Idees simples
Les percepcions de sensació o reflexióformen les idees simples, les quals representen
les qualitats de les coses. Són incomunicables si no les tenim per una experiència
pròpia (no puc comunicar què significa dolç a algú que no conegui la dolçor). Hi ha
quatre classes de idees simples:
•

Provenen d'un sol sentit: blau (vista)

•

Provenen de diferents sentits: distància espacial (vista i tacte)

•

Provenen de la reflexió:voler

•

Provenen conjuntament de la reflexió i la sensació: plaer, dolor...

La ment es mostra passiva, rep passivament les qualitats que representa.
Les qualitats dels cossos. Qualitats primàries, secundàries i poders.
Les idees són un resultat de poder de les coses sobre la nostra ment. Anomena qualitat
al poder de les coses de produir una idea en la ment. La causa de la percepció d'unaidea pot ser també la privació de quelcom en la cosa. La causa de la percepció del color
negre és la manca de color o de llum en la cosa percebuda. Locke diferencia entre
qualitats primàries i secundàries.
•

Primàries (solidesa, moviment, massa,...). Són objectives, inseparables de
l'objecte. Hi ha una perfecte correspondència o semblança entre les qualitats
primàries dels cossos i lesidees que les representen. Descartes havia considerat
les idees que representen qualitats primàries com a innates.

•

Secundàries (blau, dolç, calent,...). Són els poders de les diferents combinacions
de les qualitats primàries. No estan pròpiament en les coses sinó que depenen
de la percepció humana. Les idees que representen qualitats secundàries són
subjectives. Representen una...