John Sargent

JHON SINGER SARGENT:
PRESENTACIÓ DE L’ARTISTA I L’OBRA:
John Singer Sargent (1856 Florència-1925 Londres) (fig. 1) fou considerat el millor retratista de la seva generació1 amb una carrera durant la qual va acumular més de 2000 encàrrecs, 900 dels quals van ser retrats de l’altra societat del moment. Els retrats femenins es van convertir en la seva especialitat on en destacava la sevahabilitat tècnica i una pintura clàssica i realista.
Tot i que tenia orígens estadounidencs, la seva família emigraria a Itàlia on intentaria entrar a l’Acadèmia de Florència. Fruit del seu fracàs marxaria a París l’any 1874 on aprovaria les proves per a l’École des Beaux-Arts de París on entraria en contacte amb personalitats de l’art com Degas, Rodin o Monet. El primer any que tindria presència al Salóde París seria l’any 1877amb el retrat de l’americana Fanny Watts. A partir d’aquí i fins l’any 1884 exposaria majoritàriament retrats femenins com Madame Edouard Pailleron (1880) (fig. 2) o Madame Ramón Subercaseaux (1881) (fig. 3) . L’any 1882 presentaria una peça inspirada en un dels seus viatges a Espanya titulada El jaleo (fig. 4) on apareix una dona de classe baixa ballant flamenc. Tot ique va representar un escàndol les critiques li van ser favorables. En realitat, Sargent mai havia rebut critiques negatives. Una crítica del seu amic Henry James de l’any 1979 durant l’exposició al Saló de París deia que a les portes de l’inici de la seva carrera ja no té res més que aprendre2. Però tot i ser el millor retratista del moment no es salvaria de la controvèrsia i la crítica.
L’any1884 presentaria al Saló de París un retrat de Madame Pierre Gautreau (fig. 5), una noia americana de 19 anys casada amb un banquer francès que li doblava l’edat. Sargent va decidir que realitzaria un retrat de la noia sense encàrrec i que a posteriori li oferiria per a la compra. Sargent no seria el primer en fer-li l’oferta ja que altres ja havien quedat fascinats per la seva rara bellesa, peròaquest cop, va acceptar creien que la pesa seria una obra mestra i una manera més d’aparèixer novament en les seccions de tafaneria de la premsa ja que hi tenia secció assegurada tant per la seva forma de vestir-se i maquillar-se com pels rumors d’infidelitat al seu marit. El retrat duraria gairebé tres anys durant els quals Sargent realitzaria diversos trasllats a la casa d’estiu de Madame Gautreau.El gran nombre d’esbossos (fig. 6 i 7) sobre el quadre mostren els dubtes que tenia Sargent a l’hora de buscar la posició exacta de la model: asseguda en un divan, en una taula brindant, tocant el piano, mirant per una finestra, etc. Finalment va optar per una composició ben senzilla: un fons fosc on només podem percebre una taula rodona de fusta sobre la qual es recolza la noia amb el braçdret, mentre que amb l’altre subjecta un ventall negre. Madame Gatreau lluiria per a l’ocasió un vestit negre de vellut amb un ampli escot, una estreta cintura i molt de maquillatge. A més a més, es presentaria dreta davant l’espectador i amb el cap girat A tot això, hi hem d’afegir una mirada arrogant i un tirant de brillants del vestit caigut que augmentava l’efecte global.
La pintura mostra untipus de dona francesa i moderna que va utilitzar la seva bellesa i enginy per avançat en l’escala de l’elit social. Però tot i el toc desafiant de la model, la posició i el vestit foren escollits pel propi Sargent i no pas per Madame Gautreau, la qual cosa ens pot fer pensar que la intenció de provocar no fou per part de la model, sinó del pintor, que ja s’havia presentat anys anterior al Saló deParís amb propostes que tocaven els límits d’allò permissible.
LA CRÍTICA I ELS EFECTES:
Si Sargent sabia que la pesa provocaria escàndols i provocació, per què la va presentar al Saló? I per què el jurat el moment va acceptar incloure-la dins el catàleg? Valia la pena l’escàndol per fer-ne d’ell una celebritat?
Amb la seva últim pintura al Saló de París del 1884 Sargent esperava millorar...