John Stuart Mill

JOHN STUART MILL (1806-1873)
Fou un filòsof i economista anglès. Va ser el pensador més liberal del segle XIX. Defensor de l’utilitarisme, teoria ètica defensada per Jeremy Bentham i el seu pare James Mill. Es considera un dels primers feministes.
1. CRITERIS DE L’UTILITARISME
1. Teologia: les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat: viure bé i ser feliç.
2. Impersonalitat:‘cadascú vol tenir un i tan sols per un’ (tothom ha de ser igual). No es pot tenir consideracions especial a ningú que vagi contra els drets de tothom. Ex: beques, xec-nadó.
3. Conceqüencialisme: els valors de les accions s’ha de mesurar a partir dels seus resultats. Ex: augment de la natalitat (doncs xec nadó); continua estudiant (doncs beques).
4. Generalització: per veure la bonat o la maldat d’unaacció ens hem de preguntar ‘què passaria si tothom fes el mateix?’. Si el resultat és bo, l’acció és bona(beques); si el resultat és dolent. L’acció és dolenta (patada a la porta).
5. Prudència: és la primera condició d’assolir la felicitat i el primer criteri d’utilitat. Ex: no és bo no sortir mai de festa/ ni sortir sempre.
6. Agregació: la felicitat agregada (fa suma de la felicitat de totsels individus) és superior i preferible a la de caire individual.

2. LA LÒGICA
És la ciència que estudia els enunciats vàlids o veritables.
Mill ho desenvolupa en el seu llibre Sistema de la lògica.
Lògica: és la teoria de la demostració, perquè explica com assolir el coneixement.
Però no proporciona el coneixement, el coneixement només es basa en l’experiència (empirisme).
Defensa del’empirisme:
No existeixen les idees innates.
Tot prové de l’experiència.
Les definicions i les proposicions matemàtiques s’obtenen per
generalització.
Hi ha dos tipus de raonaments que permeten demostrar les proposicions:
a) Inducció: de particular a universal.
b) Deducció: de universal a particular.
- Tot enunciat deu el seu origen a la inducció,a partir dels casos particulars observats.
- No hi ha veritats necessàries sinó hipotètiques, ja que al generalitzar ens podem equivocar.
7. LA MORAL
Per a poder determinar el que és correcte moralmet, Mill estableix un criteri únic, que és principi d’utilitat o de màxima felicitat.
Mill defensal’utilitarisme de la norma, que examina quines normes de conducta estan d’acord amb la recerca de la màxima felicitat per al major nombre de persones. Ex: ser solidari; col·laborar en alguna causa social.
Hi ha normes adequades i el seu compliment ha de guiar la nostra conducta, però hi ha casos en que sigui preferible fer una excepció. Ex: dir la veritat.
No tots els plaers són iguals, n’hi ha desuperiors i d’inferiors. Per això el criteri depèn dels experts: si la majoria decideix que un plaer és millor, aquest serà el de major qualitat.
Són preferibles els plaers assossiats a les facultats que defineixen als éssers humans: la raó i la intel·ligència.
Els factors que determinen el valor del plaer són: - Intensitat
Durada
Probabilitat d’experimentar-ho
Proximitat de la seva consecucióFecunditat: generar més plaers
Puresa: no generar obior
Extensió:nombre de persones afectades
Política i paper de l’Estat: -ha d’imposar normes que afavoreixin la màxima felicitat.
-ha de defensar la llibertat de l’individu.-ha de garantir que cadascú pugui buscar el seu bé i que
ningú pot impedir la...