John Stuart Mill

John Stuart Mill
Utilitarisme
Utilitarisme - ètica que considera que el fi últim de la conducta de la persona es basa en el principi d’utilitat, que vol dir promoure el màxim de felicitat pel màxim nombre de persones.
Per a l’utilitarisme, una acció bona és una acció útil i com més gent en surti beneficiada millor.
Es tracta d’una ètica hedonista (recerca del plaer) – cal atendre a lesconseqüències dels nostres actes en vistes a la felicitat, d’un mateix i de tots.

Utilitarisme de Bentham
L’utilitarisme de Bentham promovia un estil de vida basat en el comfort, la comoditat i una vida sense riscos, una vida burgesa sense gaires patiments.
Característiques:
* No aspira a allò sublim ni cap consolació espiritual.
* No dóna respostes definitives, és més aviat provisional –es tracta d’una ètica burgesa.
* La utilitat és l’instrument per fer-nos feliços. I quelcom és bo perquè ens ofereix felicitat (plr o benestar) al marge del què n’opini la societat.
* La felicitat constitueix una forma de benevolència universal, tothom ha de tenir-hi el mateix dret i ha de ser tractat igual.
* La suma de la felicitat de tots els individus és superior i preferible a lade caire individual.
* És una moralitat de “compromís mínim”: l’única condició és la voluntat explícita de prendre en consideració tant els meus desigs com els desigs dels altres.
Aquesta ètica és una ètica que no busca la felicitat, sinó la comoditat, el benestar. Tenia 7 ítems per definir si una acció valia la pena fer-la o no (en funció del plaer o utilitat que donava):
1. Intensitat:millor un plaer intens que feble.
2. Extensió: que arribi al màxim nombre de persones.
3. Durada: millor que sigui llarg i no curt.
4. Certesa: millor un plaer segur que un incert.
5. Rapidesa: aquell que s’assoleix més ràpid és millor que el que es triga més.
6. Fructífer: si el plaer en porta a un altre és millor.
7. Puresa: un plaer sense dolor és més útil que un que vagi acompanyat dedolor.
L’utilitarisme de Bentham sorgeix com una ètica de la burgesia que proposa actuar en funció del guany econòmic que n’obtens, i que identifica felicitat amb comoditat.

Utilitarisme de Mill
Mill valora el plaer intel·lectual i espiritual per sobre del físic. És millor un plaer qualitatiu que un quantitatiu. A diferència de Bentham, Mill creu que la felicitat no es pot calcular; ja que lafelicitat i ètica utilitarista s’ha de basar en la qualitat i no la quantitat.
La figura que promou Mill és una vida plena, home conscient de la realitat on viu, que lluita pel que vol, home culte que sap gaudir de la vida en un nivell culturalment superior i que pensa en col·lectiu. Hem de buscar la felicitat i no tant la comoditat.
L’utilitarisme és incompatible amb egoisme. L’utilitarisme és unhedonisme social – busco plaer compartit amb els altres.
Tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. La felicitat es basa en el plaer de tipus espiritual, no tant físic.

Jerarquia de plaers
* Plaers superiors. Espirituals (no vol dir acadèmics).
* Plaers inferiors.Capítol 2 (Crítiques a Mill i la seva resposta)
1. Allò útil s'oposa a allò plaent.
Allò útil no s'oposa a allò agradable i plaent, sinó que ho inclou, i així ho han afirmat des d'Epicur fins a Bentham.

2. Identificar 'felicitat' amb 'plaer' és considerar l'ésser humà com un animal.
Tots tenim la nostra part de plaers inferiors, això no vol dir que siguem animals. Els plaers del’intel·lecte, dels sentiments i de la imaginació tenen un valor molt superior als merament sensuals.Cal distingir entre satisfacció i felicitat. “És millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.” Tenir aptituds per als plaers superiors no evita que es caigui en la temptació de satisfer els plaers inferiors; això no és un problema si s’és capaç de valorar i seguir tenint aspiracions per...