jola


Què puc fer per dinar?




Els fets transcorren en un petit poble del Vallés, Sant Antoni de Vilamajor, on és costum organitzar un mercat cada diumenge al matí.
En una atmósfera on s'hibarrejen els crits dels venedors, el soroll dels motors dels cotxes, el de les
bosses de plàstic en moure`s...i on un munt d'activitats es desenvolupen al mateix temps.

Maria: Va nen estiguesquiet i no toquis les coses que si es trenquen s'hauran de pagar...- li diu la maria al seu nèt sense esborrar el somriure que tant la caracteritza.

Manel: Bon dia tingui senyora Maria! Que li posemavui?

Maria: Doncs mira jove aconsellem, que avui tinc a dinar tota la família i nosé pas que fer.

Manel: Miri avui, tinc d'oferta el carbaço i ben bo que està, podria fer una sopeta...Maria: va home va, que em prens el pèl, com vols que els hi faci sopa de carbaçó a la canalla, m'enviaran a fer punyetes... que no veus que aquest joven d'avui en dia ja no és el que era - amb unaexpressió de resignació.

Manel: si dona ja ho pots ven dir ja, sense anar mes lluny l'altre dia saps quin una en va fer el fill dels de Can Gras de Munt?

Maria: Doncs no ho se pas, explica explica...Manel: Jo encara no m'ho cerc... es veu que el mitjà dels germans visitava mot sovint la granja del seu pare, concretament el paller. I no ho feia sol pel que es veu.

Maria: Què dius ara? (unsinstants de silenci) Santa Maria! Avui en dia s'ho prenen com un joc aquest tema el joven.

Manel: Si tens tota la raó , peró deixa'm acabar d'explicar-ho...

Mentrestant el nèt de la maria vajugant amb el gos de la clienta del costat, un golden retriever amb un pèl suau i blanc.

Maria: digues digues Manel, sòc tot orelles.

Manel: es veu que el jove tenia permís del pare per entrarsempre que volia al paller, aixi que el jove es prenia tota les llibertats que volia.

Maria: home doncs el pare alguna culpa també en té, no haver-li donat tanta llibertat, els nois d'avui en...