JONH LOCKE

JONH LOCKE (1632-1704)
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític.
1. LES CLAUS PER ENTENDRE L’EMPIRISME MODERN
El naixement de l’esperit il·lustrat: a finals del s.XVII sorgeix l’esperit il·lustrat que intenta donar una explicació estrictament racional (no religiosa) de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. Es caracteritza per la defensa de la llibertat i latolerància en el terreny de la religió, política i investigació científica.
Locke és un filòsof il·lustrat que busca dotar la nova concepció del mon, derivada de la nova ciència, d’una fonamentació racional en la qual religió o deu no tenen un paper fonamental.
En ell la filosofia perd caràcter especulatiu i metafísic.
L’actitud davant l’escepticisme: els que intenten buscar els límits delconeixement humà de manera més contundent són els fideistes amb la intenció d’imposar fanàticament les seves pròpies teories.
Una manera de caure en la intolerància (causa de les guerres de religió i persecucions polítiques) és la defensa de l’irracionalisme basat en un escepticisme radical que afirma la incapacitat de la raó per establir amb seguretat algun coneixement i creu que la fe és la únicafont de saber i veritat.
L’emprisme modern, en relació a les possibilitats de la raó humana per arribar al coneixement haurà de trobar una via intermèdia entre el dogmatisme (saber amb total certesa) i el fideisme (cap tipus de saber). → ni la raó humana és absolutament segura ni és inútil.
L’actitud de Locke serà d’un escepticisme prudencial que farà una crítica a la manera de procedir dogmàtica ideductiva de la metafísica anterior però que també mostri que es possible aconseguir algun tipus de saber encara que no sigui totalment segur (no tingui certesa) sinó sigui probable (creença).
Anàlisi de la gènesi del coneixement per poder establir-ne els límits: Locke creu que el primer que s’ha de fer es estudiar científicament la ment humana per estudiar quin és l’origen i la constitució de lesnostres idees per així poder establir quines són les possibilitats i límits del coneixement humà.
Locke pren com a model el model de Newton i l’intenta aplicar a la ment humana i es per aquest motiu, amb l’estudi psicològic (psicologisme) és considerat com un dels primers psicòleg científic.
L’emprisme modern continuia i aprofundeix els trets característics de la modernitat:
Passar d’investigarel ser (metafísica) a investigar el subjecte de coneixement (teoria del coneixement)
Conèixer l’instrument del coneixement, ens permetrà establir els límits però també les possibilitats.
2. L’ORIGEN I LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT
EPISTEMOLOGIA
a) Negació de les idees innates: Locke defensa que coneixem idees, no objectes, però a diferència del primer afirma que aquelles procedeixen només del’experiència, interna o externa. No hi ha ni idees ni principis innats i l’enteniment és, abans de produir idees a partir de l’experiència, no més que una tabula rasa, una cambra fosca en la que no hi ha res, o un paper en blanc en què res hi ha escrit. Aquestes són les afirmacions fonamentals de l’empirisme anglès clàssic. Si tinguéssim idees innates, les tindria tothom (nens i incultes inclosos) iseríem conscients d’elles. No obstant això, ni tothom accepta les mateixes idees o idèntics principis, teòrics o morals, ni ningú és conscient dels mateixos, abans d’aprendre’ls per experiència. I, en tot cas, aprendre’ls per experiència és sempre una millor explicació que pretendre tenir-los com innats. Res hi ha en l’enteniment abans de la sensació.
b) El principi de la còpia com a criteri deveritat: si volem saber si un concepte filosòfic es correspon amb alguna cosa real o si solament es una ficció de la nostra ment, haurem de buscar l’experiència sensible de la qual procedeix.
c) Els problemes plantejats a l’entorn de la idea del món com a representació: l’empirisme modern parteix de la idea del món com a representació i considera que la única cosa de la qual tenim certesa és que...