Jordi Pigem

Sobre la “Bona crisi” de Jordi Pigem

Diu el doctor en filosofia Jordi Pigem en el seu magnífic llibre "Bona crisi" (Ara Llibres) que la felicitat d’un país no es pot mesurar a través del producteinterior brut. Sosté Pigem que per a la mentalitat materialista, el producte interior brut és la mesura més fiable del progrés d’un país, "però el PIB només mesura transaccions econòmiques i sap benpoc del veritable benestar de les persones". Des de fa unes dècades, hi ha indicadors de progrés "menys reduccionistes", que mesuren el benestar no només a través del flux dels diners: l’Índex deDesenvolupament Humà de les Nacions Unides (HDI), que combina el poder adquisitiu amb el nivell d’alfabetització i l’esperança de vida; l’Índex de Benestar Econòmic Sostenible (ISEW), o l’Indicador delProgrés Genuí (GPI), que incorpora al balanç positiu el treball domèstic i voluntari i la distribució equitativa de la riquesa. També hi ha, però, segons Pigem, "una alternativa més profunda al PIB –i nova sorgir dels ordinadors d’una prestigiosa institució acadèmica sinó de les tranquil•les valls d’un enclavament budista al cor de l’Himalàia: Bhutan (el país més feliç de la seva regió segons elHappy Planet Index). Es tracta de la 'gross national happiness' o felicitat interior bruta". En una de les seves versions més sofisticades, aquest indicador combina set àmbits de benestar: físic, mental,ambiental, laboral, econòmic, polític i social.

Pigem recorda que la psicologia budista identifica tradicionalment tres verins que emmetzinen les nostres vides: la cobdícia, l’hostilitat i laignorància (no en el sentit de manca d’informació, sinó de confusió mental i de no voler veure les coses tal com són). "Aquests tres verins han crescut al món materialista, fins al punt que avui es trobeninstitucionalitzats als nostres sistemes econòmic, militar i mediàtic, respectivament. La tradició budista constata que els seus antídots són la generositat, la solidaritat i la saviesa." Pel...