JOSAFAT


CAPITOL I.
1.Descripció del espai:
1.1 ¿Com descriu l´autor la capella baptismal, el campanar i la cel·la de Josafat?
La capella baptismal: en la capella, la mística penombra del temple gòtic esdevé tenebrosa; en el frontis on està el cuadre de Joan Baptista , no se´n distingeix més que la taca informe de les carns blanques.
Hi ha una gran pila, també una porta que utilitzaben quan vanedificar el campanar i es necesitaba comunicar amb l´interior; per ahí fa angoixa entrar, està tot ple de foscor i hi ha una porta gran difícil de obrir. Tras la porta entra una llum trista per els vidres polsosos..
En un racó, la caixa de l´escala on hi ha massissos graonsde pedra que munten fins el campanar.
El campanar: El campanar octagonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: unaampla cornisa que corria al seu entorn assenyalava el segon dels tres estatges en què fou dividit, i mes amunt s´obrien vuit finestres, que aixoplugaven altres tantes campanes.
Al campanar es putja per els grans graons de pedra que hi ha després de la porteta amb llum fosca. Apar una torre dins d´una altra torre, cilindre de tenebres que, amb les seues finestres espitllerades i repartides enllisa paret i amb la seua porta de golfos poderosos barrada sempre amb forrellat, sembla guardar un gran secret.
Cap murmuri sembla passar por alli, hi ha un gran silenci ; els mobles també participen d´una trágica quietud, son humilds i escassos. Per alli dos o tres gansos i un armari de fusta acompanyat de uns quants objectes polsosos.
Un banc d´esglesia i una caixa espaiosa que toca uns granosque serveixen per a llançarse i prenre embranzida per bogar les campanes.
La cel·la de Josafat: Josafat dorm sol en una cambra situada a l´altra part de l´església, tan isolada, tan tétrica, tan veïna de les galeries , escales i buidors atapeïdes d´enigmàtiques tenebres, que s´hi desvetllarien els mes coratjosos.
A les parets llises, un poc esgroguïdes, es veia com unic ornament, un marc de fustasenzill i primitiu que encuadrava una litografia vella:el Pare Etern mirant seriosament.
El catre amb un cobrellit amb flors grogues i fruites vermelles, amb el coixi de ratlles sense funda ; a la capçalera un petit Crist i uns rosaris penjats al mateix clau.
¿Quin camp semàntic predominà en eixa descripció?
Es una descripció rocambulesca, fosca, freda i grisa.
2.Realitza LA DESCRIPCIÓ FÍSICADE JOSAFAT
Josafat es un home jovenas, alt,encorbat, de crani punxegut, nas d´aligot, boca concreta, pel aspre i ulls balvosos. Era brau, tenia deu pams d´alçària,
Unes mans grosses i unes espatlles atapeïdes d´energia salvatge.
 Indica les activitats realitzades per ell (detecta els verbs d´acció)
Josafat era un pagès que sentí la vocació de consagrar-se a Deu, però al no saber de lletresacabà sent el campaner de l´església sense perder l´esperança de ferse retor. Mentres tant feia petites i variades feines : enganxaba anuncis religiosos a les esglésies. Passava rebts de societats catòliques, targes de convit de funerals i enterraments, de sermons i novenes ;servia concenciosament als capellans.
Josafat no soles tocava les campanes, sinó que guarnia i endreçava l´església.
Verbsd´acció:
L´enorgullia, enfadar-se, dirigí, signant-li, allargava, arrabassar-li, pataquejant-li, inventava, ocupà, visqué, viurer, treballar, esperava, servir, podia, tocava, guarnia, endreçava, l´inquietava, etc.
Comparació: l´autor utilitza, per a descriure la personalitat de Josafat, la comparació animalística. ¿ A quin animal se sembla Josafat?
“pel aspre”, “vellut”, “sembla rumiar », « erabrau », « energia salvatge”...
l´autor el compara amb un animal no domèstic, amb una bèstia incontrolable.
Resum del capítol.
Aquest capítol comença amb la descripció de l´església de Santa Maria; per l´església fosca, tenebrosa tranquila i trista trafiquejava Josafat, un home jove que sentí la cridada de Deu i decidi deixaro tot per ferse retor... acabà sent campaner i feia petites faenes i...