Jose Saramago

Seminari 1: La Caverna (José Saramago) Sociologia de l'educació 1er curs de Pedagogia 1.FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE Autor: Saramago, José Títol: La Caverna Edició: 3ª edició Publicació: Madrid: Alfaguara, 2001 Decripció: 454 pàgines Col·lecció: Biblioteca José Saramago Notes: Títol original: A caverna Traducció de Pilar del Río 2.SÍNTESI DE L'ARGUMENT: Cipriano Algor és el personatge principal del'obra. Treballa de terrissaire per un centre comercial al qual tothom anomena El Centre. Un bon dia surten a la venta els productes de plàstics i tothom decideix comprar−los perquè troben que són millors que els de fang. Per tant, El Centre rebutja el material d'en Cipriano Algor. Aquest personatge principal té una filla (Marta) la qual està casada amb en Marcial Gacho i es queda embaraçada. Quanla filla veu que el negoci del pare no funciona, li proposa fer figuretes de ceràmica per decorar, i així ho fan. El Centre aleshores, els agafen 300 figuretes de prova i fan una enquesta a les persones que les han comprat amb la intenció d'aprofundir en la opinió pública. Quan es miren les enquestes, el resultat surt negatiu. Paral·lelament a aquests fets, ascendeixen a en Marcial (que treballa deguàrdia intern a El Centro) a Guàrdia resident. És llavors quan la Marta, en Marcial i en Cipriano marxen a viure junts al centre de la ciutat. El pare acaba tornant a la casa on abans feia de terrissaire però, com veu que allà no hi té res a fer, decideix marxar definitivament de la ciutat, que, ara es queda sotmesa al procés de deshumanització. 3.ANÀLISI DEL CONTINGUT:

1

En aquesta obratitulada La Caverna, José Saramago ens intenta demostrar que estem vivint en un procés accelerat de deshumanització i ens descriu la seva visió sobre aquest món. Parla també d'una societat de consum on els sectors secundari i terciari són més importants que el primari. També hi ha referències al concepte de Marx sobre l'alienació del treball. El centre que ell ens descriu és una alegoria a laglobalització, a les noves tecnologies i serveix per determinar el consum com una activitat d'oci. El Centre per tant, simbolitzaria la caverna que ens descriu Plató. D'altra banda, la tradicionalitat ens és simbolitzada en el personatge de Cipriano Algor (qui està en contra del Centre) i per causes econòmiques es veu obligat a passar d'una societat artesanal a una societat completament capitalista(passa de la societat preindustrial a la societat postindustrial), en la qual innoven els productes contínuament per tal de vendre més i no tracten a les persones com a persones, sinó com a clients. Això li provoca a en Cipriano una despersonalització. En general ens vé a dir que nosaltres no podem canviar de vida si, primerament, no canviem la vida i ens convida a preguntar−nos quina és la realitaten la qual vivim i a meditar sobre ella. També ens descriu unes classes socials ben marcades, on cadascú assumeix el paper que li pertoca. Respecte els temes que exposa Saramago, penso que te raó en què, progressivament, estem destruint el món amb les grans multinacionals, i és que ja hem deixat de viure en la societat tradicional on les persones treballaven en un negoci que els hi agradavadurant tota la vida. Ara no. Ara la majoria de persones treballen com robots i treballen com si estiguessin participant en un joc en el qual guanya qui més diners aconsegueix. Per tant, penso que l'anàlisi crític que fa Saramago en aquesta obra és totalment adeqüat a la societat del s.XXI, ja que som una societat amb més defectes que virtuts. Per acabar, crec que la millor pregunta que ens podríem ferseria: Realment estem millorant el món?. 4.ALGUNES CITES... Sucede así muchas veces, creemos que ya se puede afirmar que no merece la pena esperar conclusiones sólo porque decidimos detenernos a la miitad del camino que nos conduciría hasta ellas. (p.34) Buena verdad es que ni la juventud sabe lo que puede, ni la vejez puede lo que sabe. (p.15) Sabríamos mucho más de las complejidades de la vida...