Josep Carner: Camperola Llatina.

- Camperola Llatina:

Alada, véns al solc i a la sembrada 10 A
i decantes el cap a la claror, 10 B
i mig augusta, mig espellifada, 10 A
et corones amb l’or de la tardor. 10 B

Tens la cinturafina i abrivada, 10 A
i el si d’una naixent promissió; 10 B
canta la teua boca, incendiada 10 A
com una rosa de l’Anacreó. 10 B

I fas anar la teva grana en doina 10 C
com sobirana que escampésalmoina 10 C
i et rius del pobre Gàlata ferest.— 10 D

Mai no sabràs que dins la gleva amiga 10 E
jeu enterrada una deessa antiga 10 E
que et vetlla encara, compassant-te el gest. 10 D
DeVerger de les galanies (1911)

1. Contextualitzar el poema dins de l’etapa i justificar-ho.
El poema forma part de l’obra de Carner titulada De Verger de les galanies, publicada al 1911. Així doncs,aquest pertany a la primera etapa del poeta, concretament és l’obra que la finalitza. Aquesta es caracteritza pels elements noucentistes. D’aquesta manera, reivindica les característiques noucentistesmitjançant i descrivint actes quotidians, en aquest cas concret sembrar el camp. Per altra banda, en aquesta etapa es planteja un dualisme entre camp-ciutat, i la vida al camp, com aquest poema,presenta un protagonisme major.

2. Explicar de què va el poema.
El poema en general parla d’una camperola llatina que està sembrant, la qual representa la Catalunya noucentista naixent i/o la donacatalana treballadora.
En la primera estrofa, Carner descriu la situació del poema, una camperola que es troba sembrant el camp a la tardor. Aquesta dona està idealitzada, ja que comenta que la llum dela tardor, el Sol, la corona, com si fos una reina, tot i ser una pagesa que vesteix amb roba estripada. Segons una altra interpretació, l’acte de ela pagesa simbolitza el naixement dels idealsnoucentistes, que vindrien a ser ‘’la claror’’.
A la segona estrofa, trobem una descripció física de la dona, concretament de la seva cintura, que és menuda, i la seva boca i llavis, que diu són encesos....