Josep Carner, Les formigues


Josep Carner i Puig-Oriol –nascut el 9 de febrer de 1884 a Barcelona i mort el 4 de juny de 1970 a Brussel•les- fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. També conegut com apríncep dels poetes catalans fou el màxim representant de la poesia del Noucentisme -un moviment cultural, literari i artístic que responia a les necessitats d’un model cultural promogut per un sectordeterminat de la burgesia catalana, delimitat entre 1906 i 1923-1925-.
En les seves obres podem trobar una maduració cap a la reflexió vital. En un començament la temàtica dels poemes de Carner sónde caire més anecdòtic, però cap al final de la seva producció trobem obres d’un caràcter més reflexiu i profund. Quelcom que el caracteritza és la ironia emprada a les seves obres, utilitzada per ferun distanciament amable de la realitat i alhora establir una complicitat amb el lector.
Durant la Guerra Civil espanyola Josep Carner exilià i això provocà en ell una sensació de nostàlgia cap al seupaís, i sovint el portà a idealitzar la Catalunya que ell s’estimaria en els seus poemes.
A partir de la dècada dels anys 20, la seva dedicació a la carrera política i l’exili feren quallar en elluna nova orientació a causa d’una més profunda preocupació per l’home, una major abstracció, una imatgeria més evocadora i simbolitzadora a la recerca d’una suggestió lírica.
En aquest context,considerat la darrera etapa de Carner, apareix Bestiari, datat del 1964. Aquest llibre és un recull de 154 poemes, tots relacionats amb algun animal i endreçats per ordre alfabètic des de les abelles finsa la zebra.
Els animals esdevenen per Josep Carner un pretext per a la reflexió sobre els comportaments humans. Tenint en compte que planteja un seguit de reflexions, és considerat un llibre depoesia lírica. I dins d’aquest llibre trobem el poema Les formigues. Un poema que parla de les característiques d’aquest mateix animal.
La temàtica dels poemes de Josep Carner reberen una gran...