Josep Carner Selectivitat

Ahir- El poema està format per 5 estrofes. Són cinc quartetes, ja que els versos que el componen són d’art menor. Efectivament, es tracta de versos pentasíl·labs isosil·làbics, o sigui que guarden aquesta regularitat durant la totalitat del poema. La regularitat del poema recorden a la perfecció clàssica, inspiradora per als poetes noucentistes.
Trobem rima assonant en la majoria de versos,només hi ha algun vers blanc (17), i cal destacar que a la segona i la quarta estrofa, és a dir, les estrofes parells, trobem rima encadenada i mentre que la rima masculina predomina als versos parells, la femenina es reserva sempre per als imparells.

Els versos d’art menor juntament amb una rima aparentment senzilla i uns versos que funcionen a mode de tornada (“Menta farigola/ ruda i romaní”)i que obren i tanquen la composició, donen al poema un aspecte d’innocència que a la vegada és allò que ens transmet Josep Carner amb la creació del personatge protagonista: una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge té uns records tendres, que es poden interpretar des de la malenconia, des de la ingenuïtat d’una noia que no sap que el temps se’n va fins que ésuna anciana que recorda. Per tant, el tema d’aquest poema es pot englobar dins del tòpic literari “Tempus fugit”, el temps fuig, i se’n va irremeiablement. És una qüestió que tindrà un valor primordial en la primera etapa poètica de Josep Carner, que arribarà fins al 1912. La infantesa s’associa amb la innocència mentre que la vellesa s’associa a la resignació.

El poema es pot dividir en tresparts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa en situació sobre el personatge principal; el desenvolupament, que abraçaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenllaç, l’última estrofa, en el que hi observem un dubte sobre el seu passat.

El tempus fugit, l’instant breu, la necessitat poètica de captar-lo i retenir-lo i, oposant-se a allò que esefímer (dura un dia), la fe en la renovació cíclica del món, l’etern retorn de tot plegat. Fugen volant les hores: just la reflexió central d’«Ahir», de Llibre dels poetes.

La poma escollida - El tema principal d’aquest poema és la vellesa.
El poema està construït per cinc quartets alexandrins. La rima és encadenada en totes les estrofes menys en la tercera estrofa, que és encadenada. La rima ésconsonant en tots els versos, i en els parells . Són versos d’art major.

Josep Carner ha dividit el poema en tres parts. La introducció, el primer quartet, l’autor ens presenta la situació dels dos personatges, Alidé i Lamon, són un matrimoni vell que s’estimen. El nus, els personatges recorden com eren abans, en la seva joventut. I el desenllaç, els dos vells saben que han viscut moltes cosesi que s’emportaran el seu amor més enllà de la vida. La mort és pròxima, però el seu amor serà etern.
Josep Carner, com a màxim exponent del Noucentisme, ens mostra en el poema els trets d’aquesta època. L’orde, la rigidesa i el perfeccionisme són presents en l’obra.
La comparança entre la joventut i la vellesa és constant. Per a representar la vellesa escull una fruita, la poma, que simbolitzala vellesa de la vida humana.
Entre els tòpics noucentistes que s’hi troben, destacarem el seny i la mesura imposats pel ell, la referència a la vida tranquil·la, molt típica també de la burgesia, en el vers “Ara que són al llit, els besa el solellet”, o els elements clàssics, com els noms dels personatges.

Ja Homer, quan a la Ilíada narra el judici de Paris, posa com a causa la poma d’or queEris deixa per a “la més bonica”. També l’imaginari col·lectiu ha assimilat que la fruita prohibida que mossegà Eva era una poma; ho podem trobar als quadres de Tiziano o Durero, així com als dibuixos animats o a les representacions que se n’han fet a la xicoteta pantalla. A més, recordem que Newton descobrí la llei de la gravetat amb aquesta mateixa fruita. Trobem, doncs, que la poma és...