josep carner

Com les maduixes
Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;
per més frescor, les vol collides d'un infant.
Per'xò la néta més petita, que és Pandara,
sabeu, la que s'encanta davant d'una claror
i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes,
cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,
ella, que encar no diu paraules ben ardides
i que en barreja en una música els sentits,
cull ara lesmaduixes arrupides,
tintat de rosa el capciró dels dits.

Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,
al jaç de maduixeres.
I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,
i el cossiró decanta abans que el pensament.
li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,
i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.
En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;
en treure les maduixes del receret ombriu,Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:
si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.

Pandara sempre ha vist el cel asserenat;
ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.
És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.
El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les maduixes.

El tema del poema és com una criatura innocent ingenua es pensa que el món éscom una maduixa
Pel que fa a la seva estructura el poema es desenvolupa en vint-i-cinc versos sense divisió estròfica, majoritàriament alexandrins, excepte els versos nou i deu que són decasíl.labs i el vers dotze que és hexasíl.lab. Versos amb rima consonant.-
Les rimes són:
• Versos 1-6: AABCCB
• Versos 7-10, de rima encadenada: DEDE
• Versos 11-14: FgGF
• Versos 15-20: HHIJIJ
•Versos 21-25: KLKKL

Figures retòriques trobem: anàfores, personificacions, metàfores, enumeracions, comparacions i paral•lelismes.


La bella dama del tramvia
Si ran de la parada veieu el "tram" passar
tot ple de "smarts" o gent de la pescateria,
sota un gran feix de plomes eternament hi ha
la bella dama del tramvia.

La nua el seu ermini gelós com un serpent;
sa gorja mal coberta lavoluptat exhala;
deurà parlar, quan parli, melodiosament:
és de París o Guatemala.

Tot d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit
dins el brogit del tròlei i de la baluerna,
i es decandeix llavores la flama del sentit.
Mes, si poguéssim, ¿fora eterna?

¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,
val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada;
si gaire l'escatíem, no fora tanmateixcom la copsà la llambregada.

Car la beutat, o baixa quan hem pujat -ço és…
la nostra maniobra subtil resulta vana-,
o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues",
sollant la parla catalana.

I no hi ha més manera: la dama corre avall
o bé de dispesera tot d'una pren la fila.
Anem a peu, poetes, car la beutat defall
en el topant on hom enfila.

Jovent, ¿oh tu que cerques la joia o elrenom!,
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria.
Totes les esperances de l'avenir són com
la bella dama del tramvia.

El que ens diu l’autor amb aquest poema és que si veus una cosa que t’agrada, si la veus de lluny, no t’arrisquis a acostar-t’hi perquè descobriràs que no és tan perfecte com et pot semblar vista des de la distància.
La bella dama del tramvia és un poema satíric,s’enriu de la dama i dels poetes que pensen que és perfecte. A la que l’aprofundeixes una mica ja no és el mateix
Auques i ventalls és del 1914, és un llibre que parla de la societat de Barcelona, de les escenes del dia a dia.
La primera estrofa ens diu que hi ha gent de tota mena: rics, peixaters, i la protagonista és una dona sola i elegant.
La segona estrofa al•ludeix a el seu ermini, és a diruna pell que l’hi cobreix el coll sinuosament. També s’imagina de on pot ser (és de Paris o Guatemala)
La tercera estrofa la dona s’allunya dins el xivarri en un bus
La quarta fa referència a que no la coneixem gaire, per tant val més que s’allunyi perquè si la coneixem ja no serà el mateix
La cinquena diu que cal que marxi perquè si no deixarà de ser bella i ens dirà un pues i pot ser és...