Josep Carner

ILLA
Vocabulari:

• Penyalar: lloc amb una massa rocallosa normalment.
• Fonedís: que desapareix.
• Ahuc: fer fugir amb crits.
• Baldament: acció de baldar, unamalaltia, una fatiga excessiva.
• Bleix: respiració cansada.
• Descloure: obrir.
• Emplenes: omples.



Aquest poema pertany al volum Poesia (1957), concretament alllibre Llunyania, que correspon a l'etapa de maduresa de Josep Carner.

Està compost per sis estrofes de nou versos alexandrins d’onze i dotze síl•labes amb rima consonant i una mètricaABCBCDDCC-BDBDCECDD.

El tema principal és l’amor per Catalunya i l’enyor durant l’exili, però reconstruint el paisatge i els valors amb el desig de veure-la algun dia lliure. Per tant, aquest poema no deixa deser una metàfora de la seva terra vista des de l'exili.

Al principi, ens fa una descripció de la terra, ens mostra el seu sentiment d’amor, com aquesta mira al mar, els seus penya-segats i ensrecorda els seus pins escabellats pel vent. Ens diu que gràcies als seus matins, als seus pensaments, aquesta terra, cobra vida i com a través del record refà la terra. Els seus sentits s’omplen de vida, dedesig vers la terra que es pot identificar amb Catalunya. Ens explica tot allò de bo que hi ha el mar, el vent, la terra, les seves virtuts. El que el fa sentir trist, és que com a país no el pottenir perquè ell està lluny, en l’exili i només la pot construir a través dels pensaments. Sent enyorança, el record i l’esperança de tornar a ser a la terra on se sentia protegit. Ell la crida, però norep contesta. Està lluny, massa lluny, desitja que algun dia pugui navegar lliure, amb la vela viva, encara que els pals hagin quedat tocats, guerxats.

Podem concloure que Carner dóna forma aCatalunya amb una illa bastida en el record i l’impossible, una illa imaginaria i habitada en somnis ja que està vivint un exili que dificulta molt la seva tornada. Tot i poder tornar a la seva terra,...