Josep carner
Páginas: 2 (490 palabras)
Publicado: 10 de diciembre de 2014
La bella dama del tramvia
Josep Carner i Puig-Oriol va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans”. Aquest poema formapart de l’obra Auques i ventalls publicat a l’any 1914, i revisat per ell mateix el 1957. Auques i ventalls és una oda a Barcelona, idealitzant-la. És l’últim gran llibre de to noucentista.
El poemaestà format per set estrofes, de quatre versos cadascuna. Els tres primers versos de cada estrofa són al•lexandrins mentre que l’últim és octosíl·lab. La rima és consonant i masculina als versosparells i femenina als imparells. Els versos són d'art major excepte l'últim vers de cada estrofa: ABAb-CDCd-EFEf-GHGh-IJIj-AKAk-MNMb.
El tema és l’amor fugaç.
El poema es pot dividir en tresparts: la primera part que esta formada per les tres primeres estrofes, la segona part correspon a la quarta, cinquena i sisena estrofa i l’última part és l'estrofa final la qual seria la conclusio.
Ala primera estrofa se’ns situa l’espai, la parada d’un tramvia. Ens parla de la diversitat de gent que es pot trobar en un tramvia, destacant una dama molt bella. Quan anomena aquesta senyora, diuque és eterna, volent dir que sempre existirà el record d’aquesta dama en la seva memòria.
En la segona estrofa, Carner ens descriu com és aquesta dama, una dama que desperta desig, és molt bella.Hi suposa que deu ser d’un país exòtic o molt civilitzat, parlant en una manera molt melodiosa, harmònica.
En la tercera estrofa el tramvia està apunt de marxar, fet apagarà el sentiment que teniael narrador. És per això que no sap si ha de pujar o no al tramvia. I dubta que si pugés aquella dama fós tan perfecta com se l’imagina.
Aquesta primera part també serveix per descriure’ns com ésaquesta dama.
Comença la quarta estrofa, responent la pregunta que s’havia qüestionat anteriorment. Diu que més val que s’allunyi ja que si la coneixes bé, la realitat xocaria fortament amb el...
Josep Carner i Puig-Oriol va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans”. Aquest poema formapart de l’obra Auques i ventalls publicat a l’any 1914, i revisat per ell mateix el 1957. Auques i ventalls és una oda a Barcelona, idealitzant-la. És l’últim gran llibre de to noucentista.
El poemaestà format per set estrofes, de quatre versos cadascuna. Els tres primers versos de cada estrofa són al•lexandrins mentre que l’últim és octosíl·lab. La rima és consonant i masculina als versosparells i femenina als imparells. Els versos són d'art major excepte l'últim vers de cada estrofa: ABAb-CDCd-EFEf-GHGh-IJIj-AKAk-MNMb.
El tema és l’amor fugaç.
El poema es pot dividir en tresparts: la primera part que esta formada per les tres primeres estrofes, la segona part correspon a la quarta, cinquena i sisena estrofa i l’última part és l'estrofa final la qual seria la conclusio.
Ala primera estrofa se’ns situa l’espai, la parada d’un tramvia. Ens parla de la diversitat de gent que es pot trobar en un tramvia, destacant una dama molt bella. Quan anomena aquesta senyora, diuque és eterna, volent dir que sempre existirà el record d’aquesta dama en la seva memòria.
En la segona estrofa, Carner ens descriu com és aquesta dama, una dama que desperta desig, és molt bella.Hi suposa que deu ser d’un país exòtic o molt civilitzat, parlant en una manera molt melodiosa, harmònica.
En la tercera estrofa el tramvia està apunt de marxar, fet apagarà el sentiment que teniael narrador. És per això que no sap si ha de pujar o no al tramvia. I dubta que si pugés aquella dama fós tan perfecta com se l’imagina.
Aquesta primera part també serveix per descriure’ns com ésaquesta dama.
Comença la quarta estrofa, responent la pregunta que s’havia qüestionat anteriorment. Diu que més val que s’allunyi ja que si la coneixes bé, la realitat xocaria fortament amb el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.