Josep Carner

Josep Carner (184-1970), és un dels grans poetes de la literatura catalana. La seva aportació literària, poètica i la seva contribució ha crear una llengua moderna i consolidada, el converteixen en una figura de categoria i gran repercussió. La seva poesia és un bon exemple de com ha evolucionat la literatura catalana all llarg del S.XX i podem trobar un conjunt de la seva obra poètica en elllibre publicat al 1957 anomenat Poesia.
Primers anys del Noucentisme. Poètica militant (1904-1911)
Cap al 1906 té lloc la consolidació de Josep Carner en la poesia catalana. La publicació d’Els fruits saborosos el va dur a l’èxit. Aquest període comença a la dècada dels noranta, que és quan carner fa els 1 passos com a escriptor i arriba fins a Primer llibre de sonets. Amb el 1 llibre de sonets iels fruits saborosos fa una entrada al noucentisme. Característiques: 1- utilització del pretext, on generalment són pretextos extrets de la vida quotidiana, ja siguin persones, objectes o situacions que estan sotmesos a un procés literari artificiós. Aquest procés és el que provoca que la vida quotidiana quedi desrealitzada i el poeta creï una vida quotidiana ideal. A més es mostra una claralectura ideològica. Aquest procés de desrealització condueix al contrasts entre ideal i realitat. El recurs més utilitzat per marcar les diferències entre realitat i poesia és el distanciament que és la perspectiva amb la qual el poeta pot distorsionar la realitat d’acord amb els seus interessos i desitjos i, al mateix temps avisar al lector de la seva mentida. La ironia és la via més comú per indicaraquest distanciament .En 1 lloc, com un recurs més d’habilitat de composició per tal que el poema guanyi valor. En 2 lloc, la ironia esdevé una fórmula de destranscendentalització que facilita al lector fer-li veure que el que se li diu es mentida i que s’ha de tenir una visió relativa de les coses si es vol descobrir la bellesa. En 3 lloc, la ironia pot actuar també com a fórmula moral per alperfeccionament de la societat, de la catalunya ideal. 2- el distanciament també provoca un tractament objectiu dels temes: el poeta difícilment expressa la seva subjectivitat a causa de la frontera que hi ha entre vida i literatura. La primera persona és poc habitual i respon a un jo poètic de ficció i no real. 3- També s’acaba de perfilar el concepte de ciutadanisme i classicisme. Una ciutat hade tenir assentada la seva base ideològica en el camp i la tradició. El classicisme deixa de ser la simple selecció estètica s’hi afegeix un major contingut ideològic. Poemes d’Els fruits saborsos són un bon exemple d’aquesta poètica i ideari. Hi ha un doble pretext: 1 el fruit que dona títol i l’altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Amb verger de les galanies acaba de fixar laimatge que Carner havia anat adquirint: la del poeta juganer, enamoriscat, irònic i capaç de poetitzar sobre qualsevol cosa. En aquest la dona ocupa el lloc de protagonista i també l’amor interessa com a pretext poètic.
L’evolució del Noucentisme (1912-1920)

La publicació de les monjories suposa una inflexió del noucenisme. El llibre, deixa de tenir un caràcter unitari i al darrera hi ha unaconsolidació del protagonisme d’un jo poètic que ofereix una nova perspectiva en la visió de les coses. Aquest nou punt de vista adopta un to més líric. Trets característics que permeten parlar de la inflexió: d’individualisme, l’escepticisme, la solitud, el desengany guanyen importància i connecten amb una nova emotivitat. L’any 1914 és un any de plenitud institucional( instauració mancomunitat deCatalunya) i de moments culminants en l’evolució de la poesia noucentista. En aquesta etapa Carner publica Auques i ventalls( és la consolidació i la darrera mostra d’una poètica noucentista. És un cant a la ciutat al llarg d’un any que ens permet conixer els canvis en la vida ciutadana i també les variacions interiors del poeta. La ciutat està distorsionada per un doble procès d’idealització i de...