Josep Maria Ballarin
Páginas: 2 (418 palabras)
Publicado: 23 de septiembre de 2013
QUE DÉU N'HI DÓ
Vuitanta anys: Explica que té vuitanta anys i que ens explicarà les seves millors anècdotes.
Que Déu n'hi dó: L'autor, revisant els seus articles, s'adona de que cada una deles seves històries son en una part diferent del món.
La miranda de la por: La miranda de la por és una llosa penjada al cingle. L'autor diu que en els seus vuitanta anys no està totalment feliç ique no creu que ningú que els ha complert pugui dir-ho.
BESAVIS I REVESAVIS
Isaïes: Primer explica qui era Isaïes. Tot seguit diu que ell quan llegeix la bíblia, demana a Déu que li facioblidar tanta grimègia sàvia per obrir-m'hi com un benaurat que no en sap res, però sap llegir. Després diu que Déu al A.T té les seves ires. Al final explica la història de un profeta de la bíblia.Olivera, mar i sirenes: El autor està assegut a la graonada del temple de Delfos i fa una descripció de tot el paisatge que veu. Comenta que l'olivera és l'arbre d'Atenea.
El besavi de casa: Primerparla de Grècia, i tot seguit del imperi Bizantí. Després parla de l'arquitectura francesa i dels estils gòtic i romànic.
Aquesta terra: Parla sobre la seva terra i sobre que se l'estima molt, i totel que hi ha.
El canigó: El seu pare era perico, però ell era del Barça. Quan va acabar els estudis va anar a la festa major de Vic i jugava a molts jocs. Explica que el seu arrelament no li ve deBarcelona, sinó de Catalunya.
CÀNTIC I PLANY:
Càntic i plany: Explica que és fill d'uns pares que s'estimaven molt i per sempre.
Els reis: Explica un acudit en el qual vol revelar-li alotto el secret de la vida, i al final diu que els reis són els pares.
Carta als reis: El protagonista envia una carta als reis mags dirigint-se dirèctament a ells. Els hi diu que a les cases elspares li han pres el lloc(referint-se a la nit de reis, quan porten regals). Després els hi diu que ells no són astrònoms de veritat.
El pessebre: Cada any quan ell feia el pessebre, el seu pare...
Vuitanta anys: Explica que té vuitanta anys i que ens explicarà les seves millors anècdotes.
Que Déu n'hi dó: L'autor, revisant els seus articles, s'adona de que cada una deles seves històries son en una part diferent del món.
La miranda de la por: La miranda de la por és una llosa penjada al cingle. L'autor diu que en els seus vuitanta anys no està totalment feliç ique no creu que ningú que els ha complert pugui dir-ho.
BESAVIS I REVESAVIS
Isaïes: Primer explica qui era Isaïes. Tot seguit diu que ell quan llegeix la bíblia, demana a Déu que li facioblidar tanta grimègia sàvia per obrir-m'hi com un benaurat que no en sap res, però sap llegir. Després diu que Déu al A.T té les seves ires. Al final explica la història de un profeta de la bíblia.Olivera, mar i sirenes: El autor està assegut a la graonada del temple de Delfos i fa una descripció de tot el paisatge que veu. Comenta que l'olivera és l'arbre d'Atenea.
El besavi de casa: Primerparla de Grècia, i tot seguit del imperi Bizantí. Després parla de l'arquitectura francesa i dels estils gòtic i romànic.
Aquesta terra: Parla sobre la seva terra i sobre que se l'estima molt, i totel que hi ha.
El canigó: El seu pare era perico, però ell era del Barça. Quan va acabar els estudis va anar a la festa major de Vic i jugava a molts jocs. Explica que el seu arrelament no li ve deBarcelona, sinó de Catalunya.
CÀNTIC I PLANY:
Càntic i plany: Explica que és fill d'uns pares que s'estimaven molt i per sempre.
Els reis: Explica un acudit en el qual vol revelar-li alotto el secret de la vida, i al final diu que els reis són els pares.
Carta als reis: El protagonista envia una carta als reis mags dirigint-se dirèctament a ells. Els hi diu que a les cases elspares li han pres el lloc(referint-se a la nit de reis, quan porten regals). Després els hi diu que ells no són astrònoms de veritat.
El pessebre: Cada any quan ell feia el pessebre, el seu pare...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.