Josep Maria Benet I Jornet

En 1964 va començar una nova etapa per al teatre català amb l’estrena amb l’estrena d’Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i al 1971 amb l’estrena d’ El retaule del flautista de JordiTeixidor.
La primera obra de Benet i Jornet, emmarcaren la renovació proposada per grups com l’ agrupació dramàtica de Barcelona es situen en el realisme històric. Així “l’escena d’Una vell, coneguda olor”(1963) es situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona durant l’estiu de 1962. Marc i Sofre (1966-1968) va produir una ruptura amb els textos anteriors perquè incorporava elements comtebeos o el cinema. D’aquesta etapa podem destacar a Berenàveu a les fosques(1972) que reprenia el teatre realista i assimilava la influencia de Bertolt Brecht per analitzar críticament la realitat de lapostguerra. Ací Benet i Jornet ens narra com la classe mitjana barcelonina ha sigut vençuda i (emmenada) a ver uns somnis que han d’acabar per destruir-la.
La mala recepció d’aquest treball la vadur a un teatre més imaginatiu amb la desaparició de Wendy (1973) que planteja una reflexió sobre el teatre amb breus ressons autobiogràfics, com records de la infantesa, pel·lícules i elements que jahavia assajat a els seus primers textos de públic infantil.
En revolta de bruixes (1976) la trama transcorre a diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic i l’anècdota quotidianaadquireix connotacions simbòliques i es planteja el conflicte entre el compromís, la realitat i la raó, l’evasió i la fantasia.
Paral·lelament, Benet publica unes altre obres per un públic infantil comtaller de fantasia (1970) i Helena a l’illa del baró Zodíac (1975). A partir d’ací comença una nova carrera com a creador de guions per a series de televisió.
Fins ara, continuarà practicant el teatreinfantil i televisió com publicacions com ai carai (1990) una comèdia en què Bernat mostra la seua generació. Desig (1991) on es mostra el seu canvi d’orientació amb l’influencia de Beckett. Desig...