Josep Maria Bernet I Jornet I La Seua Obrea
Páginas: 2 (294 palabras)
Publicado: 9 de mayo de 2012
TEMA 14: Explica l’obra de Josep Maria Bernet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Bernet i Jornet és un dramaturg i guionista calatá format a la Universitat de Barcelona,però no li van interesar el teatre de l’absurd ni el existencialista. És pràcticament l’únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat perquè ha sabut evolucionari ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb el públic.
Les primeres obres, enmarcades per una renovació proposada pero l’Agrupació Dramàtica de Barcelona; realismohistòric (incorpora elements de gèneres de consum, tebeos, novel•les, cinema…) La desaparició de Wendy
Paral•lelament publicà altres adeçades a un públic infantil o juvenil.
Tingué unabona relació amb els plantejaments escènics dels joves directors. Obres com: Una vella, coneguda olor, Desig. Amb Fugaç i Testament un cicle on reflexiona sobre els seus temes més personals.Evolució:
a) Del realisme social a la recerca d’un territori mític. Cançons perdudes.
b) Obres de cicle Drudània. La nau
c) Retorn al realismo enfocant la intimitat dels personatges.Berenàveu a les fosques.
d) Apropament al teatre de Harold Pinter.
e) Retorn a l’intimisme en què la comunicació es quasi imposible.
L’entorn pesa sobre els éssers humans, elscondiciona, configura i deforma. Primers anys – personatges infeliços o cruels. Més endavant – amb dificultat per expresar-se.
Creà un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat, ien la difució televisiva de textos literaris catalans (guions per sèries televisives). Poble Nou, Rosa, Salamandra (al•ludeix al procés de creació amb doble fil de Bernet com autor demelodrames per a tv i dramaturg compromés políticament i socialment.
Recentment publicà Material d’enderroc i va guanyar premis com Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.
Bernet i Jornet és un dramaturg i guionista calatá format a la Universitat de Barcelona,però no li van interesar el teatre de l’absurd ni el existencialista. És pràcticament l’únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat perquè ha sabut evolucionari ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb el públic.
Les primeres obres, enmarcades per una renovació proposada pero l’Agrupació Dramàtica de Barcelona; realismohistòric (incorpora elements de gèneres de consum, tebeos, novel•les, cinema…) La desaparició de Wendy
Paral•lelament publicà altres adeçades a un públic infantil o juvenil.
Tingué unabona relació amb els plantejaments escènics dels joves directors. Obres com: Una vella, coneguda olor, Desig. Amb Fugaç i Testament un cicle on reflexiona sobre els seus temes més personals.Evolució:
a) Del realisme social a la recerca d’un territori mític. Cançons perdudes.
b) Obres de cicle Drudània. La nau
c) Retorn al realismo enfocant la intimitat dels personatges.Berenàveu a les fosques.
d) Apropament al teatre de Harold Pinter.
e) Retorn a l’intimisme en què la comunicació es quasi imposible.
L’entorn pesa sobre els éssers humans, elscondiciona, configura i deforma. Primers anys – personatges infeliços o cruels. Més endavant – amb dificultat per expresar-se.
Creà un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat, ien la difució televisiva de textos literaris catalans (guions per sèries televisives). Poble Nou, Rosa, Salamandra (al•ludeix al procés de creació amb doble fil de Bernet com autor demelodrames per a tv i dramaturg compromés políticament i socialment.
Recentment publicà Material d’enderroc i va guanyar premis com Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.