josepheobras







RENAIXEMENT





JOSEPHE ALVARADO ROMERO





























CONTEXT HISTÒRIC
El Renaixement s'aplica a l'època artística, que dóna inici a l'Edat Moderna. El seu desenvolupament va coincidir amb l'inici de l'Edat Moderna, marcada per la consolidació dels Estats europeus, els viatges transoceànics que van posar encontacte a Europa i Amèrica, la descomposició del feudalisme, l'ascens de la burgesia i l'afirmació del capitalisme. No obstant això, molts d'aquests fenòmens superen per la seva magnitud i major extensió en el temps l'àmbit renaixentista.
Des del segle XIII es produeix a Europa un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'edat mitjana i l'aparició d'una nova era. Aquestes transformacionsprenen un ritme accelerat al llarg del segle XV. El pas de l'edat mitjana a la modernitat s'anuncia pel ressorgiment del comerç i de la vida urbana, especialment a Flandes i a Itàlia. La ciutat es converteix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic.
Reflecteixen els ideals del moviment humanista desenvolupat a Europa en el segle XVI. El nom que va rebre aquesta època es vautilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. Simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles, de predomini d'una mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa planteja una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval isubstituint-lo per un cert antropocentrisme.
El nou naixement de l'art antic grec i romà, pressuposava una marcada consciència històrica individua. De fet, el Renaixement trenca amb la tradició artística de l'Edat Mitjana, la qual qualifica com un estil de bàrbars o de gots. I amb la mateixa consciència s'oposa a l'art contemporani del nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gòtic.
Desd'una perspectiva de l'evolució artística d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins a aquell moment havia estat super nacional, es a dir, s'acostuma a entendre el gòtic com el primer estil paneuropeu. El Renaixement no va ser un fenomen unitari des dels punts de vista cronològic i geogràfic. El seu àmbit es va limitar a la cultura europea i als territorisamericans recentment descoberts, als quals les novetats renaixentistes van arribar més tard.











ARQUITECTURA
L'Arquitectura del Renaixement correspon al període artístic europeu, desenvolupada a partir del segle XV principalment a Itàlia. És comú atribuir el lloc de gènesi a la ciutat italiana de Florència, que inclou els segles XIV, XV i XVI. Es caracteritza per ser un momentde ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic del gòtic .Cal destacar que els ideals i valors renaixentistes no van poder sorgir totalment desvinculats del coneixement medieval, tanmateix, els conceptes que subjeuen a aquest estil arquitectònic es van construir sobre la conscient i efectiva ruptura de la producció artística de l'edat mitjana, en especialde l'estil gòtic
Produeix innovacions en diferents esferes, tant en els mitjans de producció com en el llenguatge arquitectònic, que plasmà en una adequada i completa teorització.
Una caracterització d'aquest moviment és la nova actitud dels arquitectes, passant de ser artesans a verdaders professionals, marcant a cada obra el seu estil personal. Les grans catedrals gòtiques sónmajoritàriament anònimes, però les grans obres renaixentistes estan totes firmades. Van inspirar la seva tasca en la seva pròpia interpretació de l'antiguitat clàssica, que consideraven el model perfecte de les Belles Arts. També és un moment en què les Arts manifesten un projecte de síntesi i interdisciplinarietat, no considerant-se com a elements independents, sinó subordinats a l'Arquitectura.
La història...