José Luís Guerin

José Luis Guerín

Jose Luís Guerin nascut a Barcelona el 1960 és un director de cinema espanyol sorgit de L’escola de Barcelona que desprès d’un llarg període d’experimentació i formacióautodidacta amb el curtmetratge en la seva adolescència i joventut, que van transcórrer durant la transició política espanyola, és un dels autors més representatius per a ser anomenat ”cine d’autor”. Dels seusfilms destaquen essencialment la presència visual, el llenguatge reflexiu, poètic i senzill.
Crea un cinema global i personal que reformula la ficció i el documental, ha seguit uns passos com acreador que l’ha obligat a espaiar la seva feina per fer-la com li venia de gust. Com en l’èxit d’ En construcción (2001) que el va ajudar a divulgar una nova forma de documental.
És un cineasta quemescla la frontera entre el que es ficció i el que es considera documental i construeix una obra que no té en compte ni normes, ni modes, ni gustos. No segueix cap ritme de realització, no té ni pressesni urgències ni pressions i fa el que vol i sempre es pot permetre seguir el model d’alguns cineastes que admira, entre els quals destaquen Robert j. Flaherty, Robert Bresson, Jean Eustache o VíctorErice.
Guerín va estrenar-se amb “La agonia de Agustín”(1975), un curtmetratge que descriu les tortures que una mà anònima infringeix a un escarabat. Després també va realitzar el seu primer llargmetratge, “Los motivos de Berta” (1983) que va ser premiada al Fòrum de Berlín però que no va arribar a un gran públic.
Seguidament va realitzar alguns films que surten de la fascinació que té perl’obra de Carlos Saura i Geraldine Chaplin com “Furvus” (1976) i “Apuntes de un rodaje” (1982). Diverses pel·lícules plantejades com a diaris filmats d’altres persones com ‘Acuérdate de Isabel’ (1977), ‘Ladramática pubertad de Alicia’ (1978); d’altres que volen atrapar la naturalesa íntima de la projecció cinematogràfica, com ara ‘El orificio de la luz’ (1977); o ‘Naturaleza muerta’ (1981), inspirat...